Categoria: això sí
-
Ítaca es nunca | Cristina Falcón
Ítaca es nunca, es el título que Cristina Falcón da a su tercer poemario publicado por la siempre acertada Editorial Candaya. Que junto a Memoria errante y Borrar el paisaje, forman una trilogía que recomendaría leer de forma conjunta, a riesgo de quedar heridos de bella tristeza. En Ítaca es nunca, Cristina continúa el diálogo…
-
Presentació de l’exposició d’Abdellah Ahaddaf
Abdellah Ahaddaf presenta els seus darrers treballs a l’Església Vella de Mont-roig del Camp, organtizada pel Centre d’Estudis Mont-rogencs, es podrà visitar fins el dia 31 d’octubre. L’Abdellah Ahaddaf, va néixer al Marroc l’any 1968, i tenim la sort que viu i pinta a Sant Pere de Riudebitlles. Va començar els seus estudis artístics a…
-
Diari: collages, poesia i entusiasme.
En aquests temps de discussions estèrils, de judicis impossibles, de llibertats empresonades, d’amenaces tangibles de retrogradació de drets, en aquests temps, també, de petites esperances. En aquests temps de gent disgustada, de gent enrabiada, de gent que odia, en aquests temps encara hi ha persones que utilitzen les xarxes per donar aire, llum i…
-
diari: meandres
Ara que ja tinc certa perspectiva, puc dir que a la vida es tenen amics, molts o pocs, més propers o més superficials, amics per sempre, per una època o circumstancials. Que tenir una gran connexió no té relació amb el temps que dura l’amistat sinó amb un conjunt d’elements sovint indesxifrables. Que els amics,…
-
“La edad media” tour: Penedès-València-Bullas
Fa dies que l’Olga em va proposar d’acompanyar-los a un dels seus “tours” de presentacions, havien arribat entusiasmats de Múrcia i volia compartir-ho amb als seus amics. L’Olga i el Paco ja ho tenen això, s’entusiasmen i entusiasmen, són fabulosos. Xerrant, xerrant la cosa va quedar en ser una sortida femenina, l’Olga, la Conchi, també…
-
somriu
I és que estic segura que funciona (a part de la part ensucrada de la història) si ens dediquem a dir les coses positives i bones dels altres generem unes corrents harmòniques on tots hi sortim guanyant… ningú diu que sigui fàcil i encara ho és menys amb qui convivim, però ho hauríem de fer més sovint,…
-
QUARANTE ANS, EN ROUTE
Cada any fem 40 anys, cada any ho celebrem marxant un cap de setmana “children free”, com cada any hi ha una comissió organitzadora que s’encarrega de tot i com ja fa tres anys amb destí sorpresa… Deixar-se portar, amb la ment oberta, no haver de pensar pràcticament en res, és una experiència a la…
-
DIARI: d’argila, guerres, quadres, llibres… i platja…
Ja fa uns dies que no tinc temps, temps per pràcticament res…ni per explicar que vaig anar a Madrid a aprendre moltíssim , de grans professionals, argila polimèrica que tinc un pèl abandonada, però no deixa de ser normal, em falta l’ingredient principal… el temps…. Va ser fantàstic, les mestres, les companyes, el lloc, la companya…
-
POSTALS DES DE L’ÍNDIA: MERCAT DE VIDA -GIORDANO BRUNO
I MÚSICA El bell so d’una música constant. D’homes, de dones, de nens, D’esperances, de presses. Música de llum, d’olors. D’ahir, de sempre. Música de vida. II LLUM I mentre jau a terra la vella Idirasi Bellament vestida amb un sari rònec pel pas de massa vida. Prima i menuda. Pansida pels…
-
DIARI: males nits, bona música i bons amics
Una altra nit de son discontinua, de sorolls nocturns, de somnis esqueixats…un matí de tràmits, deconstruir per continuar construint, sempre endavant, sempre procurant avançar, com l’Anna Roig i l’Ombre i el seu magnífic nou treball, Un pas i neu i un pas, no deixant mai de caminar, malgrat els entrebancs, avançant sempre cap a la…
-
VULL VOTAR
A veure…no sé ni per on començar… estic molt contenta d’haver participat a la V , molt i per diferents motius, però abans d’exposar-los m’agradaria explicar una mica els antecedents, perquè tinc sentiments contradictoris. No sóc independentista, no ho he sigut mai, no sé si ho seré mai. No, tampoc sóc espanyolista, no ho he…
-
EL PETÓ DE BARCELONA
Quasi com seguint les pistes d’un joc vaig arribar davant d’aquest immens petó, l’havia vist a través de les xarxes però personalment encara no, i sí, és impactant, situat en un indret que ara ja es podria qualificar d’idílic i que si no m’equivoco aviat estarà soprepoblat.(ara em sap greu no haver fet una foto de…
-
DIARI: D’ÀNIMA, GYOTAKUS, VIKINGS I SOROLLA
Ahir va ser un dia intens, molt intens, la nit abans havia anat a dormir tard amb el cor encongit i la cara plena de llàgrimes, enganxada a les pàgines d’Ànima de Wajdi Mouawad i em vaig despertar molt d’hora perquè no podia suportar no saber com continuava, vaig continuar plorant i amb el cor…
-
OH MY GOD!!!
No havia fet mai un taller d’escriptura creativa. La setmana passada vaig rebre un e-mail del Jaume C. Pons Alorda que exerceix de vilafranquí de soca-rel, proposant un taller amb la senyora Lisa Lieberman Doctor, una crack nord-americana que, després d’haver sigut guionista a Hollywood, fa una pila d’anys que es dedica…
-
CANDAYA – 10 ANYS
Feia temps que els hi volia dedicar una entrada i els 10 anys em semblen l’excusa perfecte, la tribu Candaya com els anomenen afectuosament, aquesta família dedicada al món de l’edició, professors de secundària vocacionals que no en tenen prou amb transmetre la passió pels llibres als seus alumnes sinó que la fan extensiva a…
-
abril…
* Aquest abril ha sigut màgic….he fet tres coses que mai havia fet abans i provablement mai haguera pensat que les faria… res que no hagi anat anunciant als quatre vents…presentar un llibre…de fet vaig presentar un gran llibre d’un encara més gran autor d’una editorial enorme, l’experiència va ser extraordinària perquè em va permetre…
-
DE SONETS I TINTES DE VI
M’agraden molt les presentacions de llibres, i ahir va tenir la sort d’assistir a una presentació rodona, rodona perquè a més de presentar-s’hi un gran llibre de poesia també s’hi presentava un projecte original i curiós realitzat per un equip de dissenyadors vilafranquins, rodona perquè van aconseguir, entre tots, crear un ambient acollidor d’aquells que…
-
NÚVOLS DE COLORS
Quan de bon matí sento crits que em diuen “Mamaaaaa, vineeee”, acostuma a ser per una baralla, un mitjó que s’ha perdut en la immensitat de la nostra llar, una samarreta que no vol entrar o qualsevol altra fotesa que, mal m’està dir-ho, acostumo a ignorar fins que considero el crit esdevé molest, més que…
-
EL CAMÍ DELS SOMNIS
Emocionada i admirada és com he quedat després de veure aquest documental de Joan Soler que relata el segon viatge de l’Alba i la Núria, la primera invident i la segona pràcticament, a la Índia per ensenyar l’ús d’ordinadors a infants i joves amb dificultats visuals o també invidents que estudien en un centre de…
L'anna al país de les meravelles 