Categoria: poesia
-
K1
L’indret amaga el recorregut lent de la paraula,ordre – li’n diuen.Jo només hi veig geometries fràgils,piles carregades d’instants plens d’altres pensaments,i el clinc dels platsi el frec amb la fusta,i l’ai del tacte amb l’escantell. Em duu a un somni recent,frondós, confús, amarg i dolç.Un món on desbastir-nos.
-
Símbol
Indiquen la ferida,les senyals compostes,pedra, cartró, grafit.El símbol que multiplica,el núvol esfumant-se,i la font tant buida.Gravitar damunt la pila,sense tel, sense sostre,i deixar-se caure.Una vegada i una altra.Esgarrapar l’escorça fins la resina i respirar-la.Un dia plorarà la fusta.
-
Ets
No ets d’on ets, ni on ets,ni ets d’on vas.Ets més aviat lloc,un lloc amb una carreta on arrossegar tot allò que ets,arrossegar tot allò que no ets,allò que no fores,allò que no seràs.
-
Només les flors
Només les flors, ni el cel gris, ni el vent fred. El dolor d’Ucraïna –. Sostenir la flor, sostenir el patiment. M’afligeix la sobreposició d’imatges, els mars roses dels presseguers florits, l’abisme enrunat de la barbàrie, les onades verdes dels camps de blat i el comptador de vides que no els veuran segats. Només les…
-
Ítaca es nunca | Cristina Falcón
Ítaca es nunca, es el título que Cristina Falcón da a su tercer poemario publicado por la siempre acertada Editorial Candaya. Que junto a Memoria errante y Borrar el paisaje, forman una trilogía que recomendaría leer de forma conjunta, a riesgo de quedar heridos de bella tristeza. En Ítaca es nunca, Cristina continúa el diálogo…
-
Insomnis – setze.
Revé amb força la comprensió, la magnitud assenyala la transparència, la inconscient necessitat de rebaixar la peculiaritat, vestir-la amb pesos cosits a les vores. Negar-se en l’onada plana, confondre l’asfíxia amb l’ofec. Tantes capes tretes, i encara tems el foc de la lletra. El crit, sec, mut, et deixa plena de lloc. Bereneràs cireres,…
-
Diari: collages, poesia i entusiasme.
En aquests temps de discussions estèrils, de judicis impossibles, de llibertats empresonades, d’amenaces tangibles de retrogradació de drets, en aquests temps, també, de petites esperances. En aquests temps de gent disgustada, de gent enrabiada, de gent que odia, en aquests temps encara hi ha persones que utilitzen les xarxes per donar aire, llum i…
-
Dike
Ens aguantem damunt estructures inestables, esperant surar durant la caiguda. Les togues – corbs- auguren presagis, desvien paradigmes, volant, cadascun, en el seu trosset de cel, partit tal i com ho faria un mirall. Els semidéus, amb la raó presa, faran contrapès, trencant l’escultura de la deessa. Tot era un miratge, o un eufemisme.
-
Ex tunc
reunides totes en el meu hemicicle particular sota la meva presidència i la meva oposició acordem per unanimitat la nostra norma fonamental ESTIMAR (NOS) sense vacatio legis i amb efectes retroactius
-
Quid pro quo
mil bocins de duralex color caramel ~ som lliurement lliures els meus jo(s) i jo sense totes aquelles lleis que vaig estudiar ~ un trosset a cada un dels in-condicionals.
-
univers paral·lel
univers paral·lel màgia morta amor sense vida dolor sense drogues ni il·lusió un pou on escriure’t enyor que em queixala i surt pel genoll no puc cridar el teu nom ningú m’entendria l’empasso sabent que és indigerible la vida
-
la vida efímera
Decau el temps del blanc i negre memòria dels tèrmits afamats de sucre aparadors de tendresa engolida dia a dia esperant la càmera que immortalitzi efímera la vida
-
europa
murs portes miratge bressols de faquir l’oratge esborra el so del silenci agressor esmorzar amarg llum de dia al fons de l’armari Les imatges són de l’exposició “Terra Nullius” que aquests dies es pot visitar a la Capella de Sant Joan de Vilafranca. “Terra Nullius” és un mosaic d’obres de diferents integrants del col·lectiu Ras El…
-
Les teves paraules
LES TEVES PARAULES M’hi refrego, com una gata en zel, les utilitzo d’escut i d’ombra, d’esquer pels somnis. Les allargo i m’hi embolico per dormir un son etèriament etern, del que només em podrà despertar el tou dels teus dits resseguint-me els canells. Les cuinaré senceres dins l’olla dels meus grills, domesticats sense autorització, que…
-
ALES
Li van rebrotar, els hi va costar temps perquè les havia tallat ella mateixa. Un pessigolleig a l’esquena, un dolor lleuger, saltar la barrera de la pell. Normalment les duu plegades. Va convertir la presó, modelada amb les seves pròpies mans, en un univers sencer. Recuperant la il·lusió, únic combustible que l’alimenta, s’esperen pacients, amb tota…
-
PARELLA D’ASOS
Finestra oberta de bat a bat aire de mar una alenada afortunada la llibertat tan anhelada el temps que mai corre a l’inrevés la pluja que reneix el cor li pesa i es deixa anar i cau
-
dubtes -poema
Enfilo dubtes, com boles d’un collaret ignorant el moment en què tot va deixar d’esdevenir. Me’l col·loco al voltant del coll i em miro al mirall, sense tu, em reconec buida. El lligo sabent que mai hauria sigut. L’estiro i el fil es trenca. Els collarets m’ofeguen, o eren els dubtes?
-
PARLA’M DEL QUÈ VULGUIS
Parla’m del què vulguis, de camins, de núvols, del vent, parla’m del què vulguis, però no ho facis de tu i de mi. Parla’m dels arbres, d’arrels, d’hostatges, parla’m del què vulguis, però no ho facis de tu i de mi. Parla’m d’aigua blava, de sorra fina, de pell humida parla’m del què vulguis,…
-
SÓC UNA DONA
Sóc una dona, ja ho veus, una dona. Sóc una dona i no hi vull fer res. Sóc una dona, res més que una dona: no seré mai un carrabiner. Sóc una dona, ben ferma i rodona. Sóc una dona, ja ho deus haver clissat. Sóc una dona i això és cosa bona: no seré…
-
CONTRADA – JORDI LLAVINA
La Contrada d’en Jordi Llavina és de quaranta sonets, quaranta sonets que parlen de la vida, de cases, del camp, d’amor, d’ocells, del pas del temps, de la terra, del poder de les paraules, de silencis, de persones, d’herències, de victòries, de derrotes, de malaltia, d’animalons, de mans, de mort, de desamor, de llums… Contrada…