CONTRADA – JORDI LLAVINA

contrada

La Contrada d’en Jordi Llavina és de quaranta sonets, quaranta sonets que parlen de la vida, de cases, del camp, d’amor, d’ocells, del pas del temps, de la terra, del poder de les paraules, de silencis, de persones, d’herències, de victòries, de derrotes, de malaltia, d’animalons, de mans, de mort, de desamor, de llums…

Contrada és una obra que transmet maduresa, serenor, experiència passada i desig d’anar endavant, és el cop de porta que tanca una època deixada enrere i una esplanada enorme davant.

En Jordi Llavina ha escollit el sonet, entre d’altres coses, per tal de tenir una estructura a partir de la qual construir i  arribar més lluny (això ho van dir el dia a la presentació del poemari) i ho aconsegueix, no sé si li cal una estructura tant estricta per demostrar la seva vàlua com a poeta, com a prestidigitador de paraules o de sentiments, però ho fa  i el millor de tot és que se’n surt, tant bé com amb Vetlla (en Jaume C. Pons Alorda, digué que una i altra formaven les dues cares de la mateixa moneda i l’autor assentí), i afegeix a la música pròpia del sonet la seva pròpia melodia, quaranta melodies a ritme de sonet.

Flaquesa

“Si ara sentissis que el cos perd la força,
passejant prop dels camps, per la boscúria
-el blat segat, la resina de l’escorça,
veus de cigales, hores de cantúria
 
del temps d’estiu-, i que l’esquena es torça
i també l’ànim –del món de la cúria,
per sempre lluny el teu cor que s’esforça
a renegar tanta de llei d’espúria-;
 
Si el teu desig fos ser un ésser del vent,
o el bell dibuix d’un pàmpol de figuera,
si sabessis que ja no t’espera
 
ningú –la dona, els fills-, ni cap lament
hagués de sortir mai del pit dels teus,
jauries sol, donant conversa als déus.”
 

El test de la flor malva

Veuràs com el fullatge del vell àlber
que tens davant de casa ja grogueja.
El pàmpol de la vinya avui terreja
-era tan gerd, i ara és sols brossa-. A l’alba,
 
herba enrosada. I és com la mà balba,
el cor: palpa i no pren. L’ànim vespreja
quan l’aigua de la pluja fa neteja
i creix el riu. El test de la flor malva
 
-un regal seu- recorda el dol i el plany.
Florirà el cel de neu com una branca.
Tornarà el glaç, que els brocs de font enjoia.
 
Llavors encara no haurà fet ni un any
que no hauràs oblidat la teva noia.
L’orgull farà que callis com et manca.


Editorial Tres i Quatre, octubre 2013
Pròleg de Teresa d'Arenys
Epíleg de Josep M. Esquirol
Dibuixos de José Luís Paulete
Fotografia d'Albert Carreras

Advertisements