Insomnis – setze.

 

Revé amb força la comprensió,
la magnitud assenyala la transparència,
la inconscient necessitat de rebaixar la peculiaritat,
vestir-la amb pesos cosits a les vores.

Negar-se en l’onada plana,
confondre l’asfíxia amb l’ofec.

Tantes capes tretes,
i encara tems el foc de la lletra.

El crit, sec, mut,
et deixa plena de lloc.

Bereneràs cireres,
i seràs compassiva amb els pinyols.