Categoria: insomnis
-
Insomnis – setze.
Revé amb força la comprensió, la magnitud assenyala la transparència, la inconscient necessitat de rebaixar la peculiaritat, vestir-la amb pesos cosits a les vores. Negar-se en l’onada plana, confondre l’asfíxia amb l’ofec. Tantes capes tretes, i encara tems el foc de la lletra. El crit, sec, mut, et deixa plena de lloc. Bereneràs cireres,…
-
Insomnis – quinze.
Lladres contorsionistes, foraden parets mitgeres, rasquen encofrats buscant l’espai atzarós que els dugui directes al tresor. Il·lusos deixaran un rastre de vòmits, que els insectes (des) cobriran. L’objecte reclama el tacte que vol, i l’anomena tresor.
-
In somnis – catorze.
Inflexiones en un punt desconegut que amb sort identificaràs temps després. Sumant casus belli contra tu mateixa. Tota la nit has sentit l’aigua omplint una banyera sense tap. Aprens que les roselles també poden ser liles, i fins i tot i créixer a la paret que separa els cossos erms de les ànimes. Defuges qui…
-
in somnis – deu.
Desig delerós, florit d’hivern, de cel ventós i terra eixuta. M’atrapa la teranyina, la moneda que cau, el pou clos, la cuereta que lluita. El so dolç de l’aigua damunt la molsa, l’esqueix irreflexiu del romaní, la passa compassada. Aturar-se. Morir un instant. Renéixer amb la ràfega que s’escola entre l’arbrat i que et porta…
-
in somnis- nou.
Mirar enrere és contradir-se, mirar endavant cremar-se les pestanyes . El present cansat, el passat pesa massa, el futur inhòspit. Potser es tracta de de convertir-me en papallona o en il·lusió. Una imatge em somnia, estirada en una barca que segueix el corrent d’un riu, sense forces per remar a la contra, no…
-
in somnis – vuit.
Dibuixar la vida, en plena contemplació de la incertesa. Sabent-nos esquerda que crida or, sabent-nos or que bressola fractures. Fitar endavant amb la predictibilitat del marciment, i deixar que sigui el vent o l’aire qui ens arrenqui de la branca, qui ens adormi damunt l’onada o a l’ull del remolí. Reconèixer que ja no valen…
-
in somnis – set.
Fugacitat, l’únic límit és l’ésser: l’ofec immediat a cada intent de treure el cap fora. Viure contra la vida quan la vida és mort. Paraules, records d’un tacte fos. Ni fred, només la inconsistència del buit. Fins i tot he intentat altres metzines[L’olor del vertigen m’ha bufetejat] Mira’t, ni el color dels teus ulls saps…
-
In somnis – sis.
Desperto de l’insomni nedant dins d’un mar llunyà, desconegut, ple de tu, ple de peixos tartamuts, que busquen entre les paraules allò que el temps de descompte no els ha pogut oferir. Nedes al meu costat i de tant en tant esclates a rialles multilingües i jo em perdo en el teu desvari memorístic. Sadollem…
-
in somnis – quatre.
Se’m cruspeix l’embat de bata blanca*, la carícia al front i la mirada tranquil·litzadora, “tot anirà bé” em diu, me’l crec estirada en una llitera d’hospital camí d’un quiròfan, i hi va, res greu. Ja fa temps d’això, si és que el temps es pot comptar. Mereixo la mesquinesa? Torno a la bata blanca, a…
-
in somnis – dos.
Abrusa’m els líquens que m’encrosten la pell, alça’ls, que brolli la sang que no va córrer quan tocava i s’emporti totes i cada una de les restes del naufragi, deixant la platja neta a punt per una nova llevantada que renovi petxines i pedres on punxar-me altra vegada. Demana al déu del vent que s’endugui…
L'anna al país de les meravelles 