Etiqueta: poemes
-
Símbol
Indiquen la ferida,les senyals compostes,pedra, cartró, grafit.El símbol que multiplica,el núvol esfumant-se,i la font tant buida.Gravitar damunt la pila,sense tel, sense sostre,i deixar-se caure.Una vegada i una altra.Esgarrapar l’escorça fins la resina i respirar-la.Un dia plorarà la fusta.
-
Ets
No ets d’on ets, ni on ets,ni ets d’on vas.Ets més aviat lloc,un lloc amb una carreta on arrossegar tot allò que ets,arrossegar tot allò que no ets,allò que no fores,allò que no seràs.
-
Només les flors
Només les flors, ni el cel gris, ni el vent fred. El dolor d’Ucraïna –. Sostenir la flor, sostenir el patiment. M’afligeix la sobreposició d’imatges, els mars roses dels presseguers florits, l’abisme enrunat de la barbàrie, les onades verdes dels camps de blat i el comptador de vides que no els veuran segats. Només les…
-
Insomnis – setze.
Revé amb força la comprensió, la magnitud assenyala la transparència, la inconscient necessitat de rebaixar la peculiaritat, vestir-la amb pesos cosits a les vores. Negar-se en l’onada plana, confondre l’asfíxia amb l’ofec. Tantes capes tretes, i encara tems el foc de la lletra. El crit, sec, mut, et deixa plena de lloc. Bereneràs cireres,…
-
Diari: collages, poesia i entusiasme.
En aquests temps de discussions estèrils, de judicis impossibles, de llibertats empresonades, d’amenaces tangibles de retrogradació de drets, en aquests temps, també, de petites esperances. En aquests temps de gent disgustada, de gent enrabiada, de gent que odia, en aquests temps encara hi ha persones que utilitzen les xarxes per donar aire, llum i…
-
L’hora
Encara compto el temps, batibull de metamodels vitals on visc submergida. Tinc un bocí lliure, sense caducitat, sense referents, sense límits. Aquella part que toca la pell dels invisibles, dels ancestres, dels desertors, dels finits abans d’hora. L’hora sóc jo.
-
Dike
Ens aguantem damunt estructures inestables, esperant surar durant la caiguda. Les togues – corbs- auguren presagis, desvien paradigmes, volant, cadascun, en el seu trosset de cel, partit tal i com ho faria un mirall. Els semidéus, amb la raó presa, faran contrapès, trencant l’escultura de la deessa. Tot era un miratge, o un eufemisme.
-
cel
No saber si l’ets o t’és, si vas o et buida, si t’omple o vens. No saber si ets dins o fora, núvol o pell, carícia o vent. No saber si ets ara o mai, desig o consol, làpida o somni. No saber si ets nom o data, mur o finestra, nínxol o flors.…
-
in somnis – tres.
L’abaltiment de bastir aliatges els tornar-hi havent perdut el punt de partida els aquí i ara procurats de viure sense tombar el coll mastegar dubtes madurats a base de serenes sense sol bategar a un ritme impropi vessant llàgrimes immerescudes viure allò que voldria i si no, parpellejar.
-
bressol…
L’observo, m’observa, posa un rap, l’escolto. M’altera. Demano silenci per calmar l’esglai que martelleja la memòria, ell, en canvi, necessita l’estridència aliena per oblidar el què no recorda. Que fàcil seria que es fes petit i tornar-lo a bressolar. Que fàcil seria fer-me petita i que em tornessin a bressolar. Busco barca, unes mans…
-
la soledat
Tramunta l’aire dins del cap, estols de pensaments en vol coreogràfic, marejo el vertigen. Xiclets de dinamita allà on la pell encara duu petges d’altre, fer-les inesborrables per l’esclat, així, recordar pel tacte, alliberant espai a la memòria immediata i gaudir – la soledat –
-
jazz
El dia s’exhibeix obscè d’absència, farcit de xiuxiuejos d’estiu que ensordeixen l’anima, fiblades al cor, el silenci no existeix, som, sempre, abismes en procés de construcció, i mentre la suor regalima entre els dos pits, l’intangible et sacseja i et diu a cau d’orella: prou de planys, crida un nom secret, desperta l’ànima d’olivera que…
-
somni primer
neguit que em vesteixes de lluentons i em fas una festa cada nit, com un tap mucós m’aïlles del món i em duus a un alfabet confús que només ser resseguir. el límit sóc jo i l’entenc però no desperto ni succiono: dormo nua a la llum d’una lluna que no hi és, vetllant per…
-
La fin du film
Vam seure en aquell banc per on passo cada dia, recordo l’escena com si fos d’un film de la nouvelle vague, blanc i negre, paraules incomprensibles, una finestra, els sanglots d’un nadó després del plor calmat per la mare, set a les mans, ulls oceànics, vertigen. Intangible banc de records. El guió deia que era…
-
La nit i prou
Continues alimentant l’oxigen. Oh el meu amor indòcil, les ressegueixo sovint les paraules, les darreres. Només paraules. Plenes de vides. Qui construeix el marge de pedra seca de l’abisme? I les portes? Qui les construeix, les portes?
-
cicatrius
Somnàmbula alenes aire de somnis que no recordes, ignores rutines i hàbits, damunt una taula de marbre buides paraules encallades al coll, al coll de l’úter, paraules que no han sagnat i has de treure amb bisturí, (poden somriure les ferides?) surten com papallones, escala de colors: els grocs d’inici, taronges de la xina,…
-
mots buits
creuar el riu buit buidar el dia de mots no dits de crits no fets de fets omesos per les mirades còmplices de vida buida buidar la vida de dies creuats de fets còmplices de mots morts abans de néixer silencis clucs
-
Dèdal
Estripo el tel de flors estampades, encenent records d’obaga. Cossos que retornen caducant onades, embolicant fils, memòria soterrada. Duc la boca plena de petxines i cargols trencats, plomes d’ala desfeta amaguen el forat. Palpo de puntetes els entrellats pintats a les finestres d’aquests murs tant alts. Albiro la sortida i un pont a l’horitzó, veus…
-
nihil obstat
Un túnel de vides a mig explicar, el fred d’una pantalla, l’absència de tacte, la paraula, només la paraula farceix somnis i nits en blanc. La memòria d’un cos tatuada entre els dos pits, sospirs transcrits i la llàgrima amagada darrere somriures que il·luminen la foscor d’abruptes matinades. A mig camí de la vida escolta…
-
Superhome
https://soundcloud.com/anna-tom-s-mayolas/superhome Els dits dels peus penetren la terra càlida, xuclen minerals, aliment profund, segles sedimentats corren venes amunt, directes al cor, li recorden que l’amor ja el duia dintre i se li farà remolí que exhalarà i li creixeran ales invisibles i en ple vol allargarà els dits de les mans i tocarà el…