bressol…

img_20161016_230624.jpg

 

L’observo,
m’observa,
posa un rap,
l’escolto.
M’altera.
Demano silenci per calmar
l’esglai que martelleja la memòria,
ell, en canvi, necessita
l’estridència aliena per oblidar
el què no recorda.

Que fàcil seria que es fes petit
i tornar-lo a bressolar.

Que fàcil seria fer-me petita
i que em tornessin a bressolar.

Busco barca,
unes mans titàniques que gronxin
una nit sense malsons,
filar onades recosint el set.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s