Categoria: micro_contes
-
finlàndia
T’han llegit des de Finlàndia, diu en WordPress. O no, ves a saber, que el lloc ja no és allò que era, una certesa. I llegir, llegir potser tampoc. Han entrat al meu blog des de Finlàndia, hauria d’haver escrit . L’excepcionalitat, ara, és que algú entri al blog. Que ho facin des de Finlàndia…
-
nihil obstat
Un túnel de vides a mig explicar, el fred d’una pantalla, l’absència de tacte, la paraula, només la paraula farceix somnis i nits en blanc. La memòria d’un cos tatuada entre els dos pits, sospirs transcrits i la llàgrima amagada darrere somriures que il·luminen la foscor d’abruptes matinades. A mig camí de la vida escolta…
-
regals
Ell va haver d’anar a respondre una trucada i ella es va quedar esperant-lo al banc al costat de la cantant que a l’entrar al museu els havia obsequiat amb un cançó a capella. Els dos s’havien sorprès i li havien agraït amb un somriure cada ú. Just en aquell moment entrava una parella gran…
-
Blues
S’alça amb dificultat del sofà que un dia fou blau, ara és temps i pols, el disc s’ha acabat, estaria escoltant les cordes de Lucille durant hores i hores, de fet és el què fa des de que ja no veu el mar, es pregunta quant temps fa que no el veu, anys, anys d’absència,…
-
Miranda
Es va arraulir darrera el taulell, com si ell fos el ratolí i la Miranda la gata, ella el buscava divertida corrent i rient, darrera les portes, dins els armaris de sota les estanteries, podia escoltar perfectament els seus sospirs de frustració quan a dins només hi trobava sacs de farina i llegums. Bert, on…
-
HELSINKI
Sóc a l’aparcament de l’aeroport, els nervis m’han fet sortir massa d’hora, escolto la ràdio, informen d’un accident d’avió, de l’avió que venia d’Helsinki, ell venia d’Helsinki, ha explotat a l’aire, no ens queda res, causes desconegudes, ho investigaran, buscaran les capses negres, sabran què ha passat, ell no arribarà mai, ningú sap que ens…
-
amor calculat
Una vegada va conèixer un home que tot ho calculava, calculava l’alçada dels dos i en feia la mitjana, calculava la llargada dels peus i les mans les mesurava, calculava les ganes d’estar junts i la distància que els separava, comptava els disgustos que havia tingut cada un i en feia l’arrel quadrada, calculava les…
-
FINAL DEL CARNAVAL
Vam enterrar la sardina i encara amb la música trista de fons ens vam treure el vestit, guardant-lo amb cura dins la capsa de flors, el vestit i la màscara. I vam obrir l’armari, i del penja-robes en vam tornar a treure la vida, i ens la vam posar, i ens vam pintar la cara,…
-
LA PARTIDA
Miro amb desdeny les rajoles blanques i negres, fart i tip de tota aquesta vida movent-me al seu voltant, a l’espera de l’èxit o del fracàs de les meves. Cansat, esperant una jubilació que mai arriba, em recolzo sovint a la barra del bar, on les reines, enlloc de ser davant defensant-me l’una o atacant-me…
-
VOLAR
Habían atravesado la capa de nubes y un sol radiante bañaba todo el interior del avión, de repente, un crujido rompió el silencio, el cuerpo del avión se abrió de par en par, los pasajeros lejos de asustarse empezaron a sonreírse, cogiéndose de las manos, abrazándose, presos de una alegría indómita que convirtió las sonrisas…
-
@micro_contes
24 de juliol de 2012 Dos cossos en mútua atracció gravitatòria, llàstima de les òrbites pertorbades
L'anna al país de les meravelles 