Blues

Fotografia de Mireia Udina

Fotografia de Mireia Udina

S’alça amb dificultat del sofà que un dia fou blau, ara és temps i pols, el disc s’ha acabat, estaria escoltant les cordes de Lucille durant hores i hores, de fet és el què fa des de que ja no veu el mar, es pregunta quant temps fa que no el veu, anys, anys d’absència, el mar el porta indefectiblement a ella, als seus ulls.

Recorda aquella primera conversa asseguts a les roques, parlaven sobre el color del mar, els mil blaus de l’aigua, els mil verds del mar,el variable reflex del cel i la profunditat del fons marí… torna a seure al sofà, grinyola l’agulla damunt del disc:

“Baby, ain’t nobody home,
ain’t nobody home…”

Tanca els ulls, la torna a veure estirada a les roques, la pell colrada pel sol, el cabell moll regalimant-li espatlles avall, se li atansa i li diu a cau d’orella “el blau m’asserena, és ben ple, ple de cel, ple de somnis, ple de tu”

Ella l’obsequia amb un somriure immens, el besa i li diu “Si mai tenim un fill li direm Blau, serà el reflex de tu i de mi”

Sent una fiblada al cor i es llença al mar

Gràcies Mireia Udina per la meravellosa fotografia!

Anuncis

One thought on “Blues

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s