HELSINKI

Helder Reis

Helder Reis

Sóc a l’aparcament de l’aeroport, els nervis m’han fet sortir massa d’hora, escolto la ràdio, informen d’un accident d’avió, de l’avió que venia d’Helsinki, ell venia d’Helsinki, ha explotat a l’aire, no ens queda res, causes desconegudes, ho investigaran, buscaran les capses negres, sabran què ha passat, ell no arribarà mai, ningú sap que ens estimàvem, no érem res ni ningú, dues ànimes perdudes a la virtualitat. No puc plorar-lo, no sé on plorar-lo. No recordo qui sóc, no sé qui sóc. No puc moure’m, sóc incapaç de res. Tanco els ulls, somnio tot els somnis d’aquests darrers mesos. Obro el mòbil i llegeixo les darreres converses, no som ningú, no som res, una ombra darrera la pantalla, començo a plorar, al principi a poc a poc, després desconsoladament, crido, m’enfado, em calmo, torno a plorar. És injust, no l’he vist ni una sola vegada, no m’ha tocat mai, no l’he tocat mai. Me’n vaig, sóc incapaç d’anar a preguntar res, no sóc ningú jo.

Anuncis

2 thoughts on “HELSINKI

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s