LA PARTIDA

wpid-img_20150219_162553.jpg

Miro amb desdeny les rajoles blanques i negres, fart i tip de tota aquesta vida movent-me al seu voltant, a l’espera de l’èxit o del fracàs de les meves.

Cansat, esperant una jubilació que mai arriba, em recolzo sovint a la barra del bar, on les reines, enlloc de ser davant defensant-me l’una o atacant-me l’altra, han decidit abandonar la lluita i subministrar alegria a tota aquesta colla de figures esgotades.

Al meu costat hi tinc una torre, l’altra fa estona que jau a terra, ferma, impedint que pugui veure’n la sortida, i els alfils, sempre entre línies, suposadament eficaços, però ara ja abatuts, no saben ni com avançar, els cavalls clavant cosses per arribar a la barra i ser els primers a caure sota els efectes de l’alcohol i el peons, cridant i ballant, com si no tinguessin res més a fer…

Algú podria pensar que es tracta d’una estratègia, però no, les altres, les blanques, estan igual o pitjor que nosaltres, i el seu rei, enemic perpetu, tan avorrit com jo.

Sento: -Xec!!- i m’emociono, amb una mica de sort, tenint en compte l’estat de les meves defenses, aviat seré altra vegada dins la capsa.

El tema d’aquest microrelat era “Bar” i hi havia en handicap d’utilitzar la paraula “xec”. Aquesta fou la meva proposta a la primera jornada de la Lliga de MicroRelataires Catalans, podeu consultar aquí tots els relats que de moment han competit… n’hi ha de bons, boníssims i reboníssims.

Advertisements

3 thoughts on “LA PARTIDA

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s