Etiqueta: contes
-
LA NOVA HERA*
Camina seguint el rumb imposat pels seus pensaments. Ho fa a desgana, com si l’obligués algú que no sap qui és. S’atura al semàfor, tot i que no circula cap cotxe, esperant parsimoniosa el color verd. No té cap pressa. De fet, pensa que si el semàfor no canviés de color probablement es quedaria palplantada…
-
in somnis – cinc.
Creuo un passadís llarg, com els dels antics ponts de la via, al fons la llum, i una nena asseguda a terra, a la dreta del túnel. Està arraulida, amb el cap rinxolat damunt els genolls. Arribo fins on és i li ofereixo la mà, au amunt, li dic. Aixeca el cap i la…
-
amor calculat
Una vegada va conèixer un home que tot ho calculava, calculava l’alçada dels dos i en feia la mitjana, calculava la llargada dels peus i les mans les mesurava, calculava les ganes d’estar junts i la distància que els separava, comptava els disgustos que havia tingut cada un i en feia l’arrel quadrada, calculava les…
-
A l’hora en punt
Passo pel seu costat, parla pel mòbil, gesticulant exageradament amb la mà que li queda lliure, es mou dins d’un quadrat imaginari de la longitud de la seva passa, sense fer cap esforç sento part de la conversa, el nom del Manel, nom i cognom, l’hora i el lloc dels fets, quins fets? no puc…
-
RES, TOT
M’obrí la porta ella mateixa i em feu un gest que vaig intuir de benvinguda, la vaig seguir passadís enllà amb el seu caminar sinuós, delicat, silenciós. M’indicà amb timidesa on deixar la funda del clarinet i immediatament acomodà el seu cos damunt la banqueta del piano. La seva mirada deliciosament glaçada em recordava que l’únic…
-
I si…?
Barcelona, any 2435. Fa uns quatre-cents anys es va aconseguir per primera vegada que un home engendrés una criatura, actualment la majoria d’infants surten de ventres paterns, només queden petits reductes en els que s’han concentrat les dones que es resisteixen a acceptar l’evidència, els homes som mental i físicament més forts per tirar endavant…
-
UN BOCÍ DE CEL
És tot el que veig, un bocí de cel, emmarcat entre les totxanes d’obra vista de l’edifici i el marc de fusta vella. Cada vespre venen a baixar la persiana i així que surt el sol la pugen, es deuen imaginar que és l’únic lloc per on puc passejar i ho encerten, sempre hi tinc…