Categoria: tens un racó al meu bloc
-
LA NOVA HERA*
Camina seguint el rumb imposat pels seus pensaments. Ho fa a desgana, com si l’obligués algú que no sap qui és. S’atura al semàfor, tot i que no circula cap cotxe, esperant parsimoniosa el color verd. No té cap pressa. De fet, pensa que si el semàfor no canviés de color probablement es quedaria palplantada…
-
POSTALS DE L’ÍNDIA: ENYOR – GIORDANO BRUNO
Amb la mirada absent recorda tot allò que mai va passar. Enyora els somnis perduts. Els anhels no viscuts. La fantasia reprimida. Sol, vell i trist, rememora una vida lliurada al present. Previsible. Incontestable. Prescindible. El somriure d’un Món captivador, també cruel, al que va renunciar. Per rutina, pors i feblesa. Imagina una vellesa…
-
POSTALS DE L’ÍNDIA: AMB ULLS DE DONA -GIORDANO BRUNO
Entre gossos, corbs i deixalles tres criatures juguen i riuen. Res sembla distreure’ls. Mentre la mare seu a terra tot torrant uns cacauets que vendrà en paperines de diari a 5 rupis. Darrera seu un home brut dorm sobre un jaç, en un racó de la vorera. És el seu llit. El de tots. I la seva…
-
POSTALS DE L’ÍNDIA: DIGNITAT – GIORDANO BRUNO
Uralita, totxanes de fang i plàstics són la matèria primera, i única, de totes les barraques de l’slam. Carrers estrets, bruts i humits. Les clavegueres al cel ens recorden que la ciutat acaba allà on el diner li dóna a l’home la condició de ciutadà. La casa de la Bauna és una més. 20 m2…
-
POSTALS DES DE L’ÍNDIA: EL PAS DE LES BÚFALES – GIORDANO BRUNO
El pas de les búfales, serè, constant, solemne, marca el ritme de l’Índia. Soroll, cotxes, corredisses, somriures, plors, no són més que un miratge. El pas de les búfales tot ho atura i ens recorda que la vida té un ritme, que transcendeix les urgències d’un present histriònic. Reconèixer i sotmetre’s a aquest ritme ens…
-
POSTALS DES DE L’ÍNDIA: MERCAT DE VIDA -GIORDANO BRUNO
I MÚSICA El bell so d’una música constant. D’homes, de dones, de nens, D’esperances, de presses. Música de llum, d’olors. D’ahir, de sempre. Música de vida. II LLUM I mentre jau a terra la vella Idirasi Bellament vestida amb un sari rònec pel pas de massa vida. Prima i menuda. Pansida pels…
-
INSTANT DE VIDA – GIORDANO BRUNO
El record d’aquella mirada el reconfortava. Va ser un instant, un moment fugisser però intens. Màgic. Tantes coses va expresar. Tants anys d’amistat desconeixien el que aquell segon va palesar. Nítidament. Sense reserves. Reflexionava sobre l’amor, l’amistat. I la seducció. Era aquesta una acció de la voluntat o una atracció insubornable que s’escapa als…
-
REINA SENSE CORONA – PILAR MARTINEZ
Vull ser una reina sense corona i que m’acaronis sempre, que les abraçades siguin dies de tots colors, que m’envolti el teu temps i el pas del rellotge l’inventem tots dos, vull caminar de puntetes per assaborir nous mots. Vull tremolar com una fulla, com quan es nua la tardor,que tu siguis el vent, la…
-
LA REINA I ELS CIGRONS – PILAR MARTINEZ
(foto de Pilar Martínez) Tot just fa uns dies, mentre els budells em grinyolaven amb una banda sonora que m’advertia que la gana s’apoderava de mi, em va venir de gust menjar cigrons torrats. Sí, sí, cigrons torrats. Ni amb espinacs, ni amb bacallà, ni en amanida. Senzillament torrats. Vaig obrir la bossa i els…
-
QUÈ PILI… COM VAS?
– Què, Pili… com vas ? – Vaig fent, que no és poc. Van sortint feientes, però res fixe. – Bueeeenu, ja està bé, així et distreus, va bé sortir de casa… – ¿¿??¿¿?? Sóc conscient que la “distracció”, no és un nou ofici i no m’omple la nevera i que malgrat tot, encara puc obrir-la…
-
UN BRI DE LLUM – GIORDANO BRUNO
La mort i la destrucció era arreu. La guerra havia fet malbé edificis públics i privats, carrers, mobiliari urbà i sobretot havia trencat la convivència i l’ànima d’una ciutat fins fa pocs anys plena de vida, cultura i llibertat. Tres anys d’intensos combats van deixar petjada a cada racó. I a totes les famílies. Morts,…
-
EXERCICI DE LLIBERTAT – GIORDANO BRUNO
* L’arribada de tots els membres del Consell d’administració confirmava el pitjor dels seus presagis. No tenia cap ganes de compartir res amb aquella gent. L’agressivitat i l’absurda competència pel control de l’empresa havia convertit l’ambient de la companyia en irrespirable. Falsedats, traïcions, violència verbal, aliances de conveniència. Tot pel maleit poder i diner. Manté…
-
CANÇONS SENZILLES – DANI RECASENS
Hem sortit a passejar. Ja no tinc edat, ni força, per arrossegar aquesta cadireta. Ara dorm. Normalment tampoc no diu gran cosa. Si m’aturo a saludar algú, ella se’l mira amb insolència i l’altre s’hi torna amb un somriure educat. De vegades li agafen la mà i s’acoten per posar-se-li a l’alçada i ella els…
-
HOME D’ESTAT -GIORDANO BRUNO
En Giordano continua colpint, HOME D’ESTAT El rictus impertorbable. No expressa sentiments. No en té gaires. Es fred i l’avorreix el que està fent. Ni el que diu, ni els qui l’escolten, li genera cap interès. Té al cap massa coses i prou importants com per perdre el temps aquí. Menysprea als qui te davant.…
-
BELLESA – GIORDANO BRUNO
Una nova proposta de l’amic Giordano: BELLESA Les dues dones es miren tendrament. S’agafen les mans. Mans unides per dècades de complicitat, de patiments, d’esperances, d’amistat. Apassionadament li explica coses. Fills, records, ànim i molta tendresa. L’altra mira absent. És a prop del silenci. L’agafa fort perquè no salpi. Perquè senti com l’estima i fins…
-
UNA ESPERANÇA EN VIDA – GIORDANO BRUNO
Els amics ja ho tenen això, agafen confiança i jo contenta.El Giordano té un text nou per penjar al bloc, totalment diferent del darrer, a mi m’ha encantat, ja em direu: Ja no se l’il·lumina la cara. Ni al veure’l. Mirada buida, sense vida. Jeu damunt un llit. Apàtica, serena. Confia en les hores. El pas d’unes hores, d’uns dies que la…
-
UN PATRIOTA – GIORDANO BRUNO
Ja fa un mesos vaig obrir una secció dedicada a l’obra dels meus amics, secció que continua oberta a les vostres propostes…Fa un parell de dies faig fer l’oferiment a un amic que volia escriure però no acabava de trobar ben bé l’excusa, i es veu que el meu bloc l’ha motivat i ha començat…
-
CRÒNICA D’UNA DIMISSIÓ TOGADA – BARÓ D’AVINYÓ
Aquesta entrada enceta un nou racó del bloc, AMICS, destinat a la creació d’amics i amigues, o sigui que ja ho sabeu, el mail és obert! Aquesta tarda, he rebut un poema que m’ha fet sortir un oohhh i un gran somriure, l’ooohhh perquè no coneixia aquesta faceta de l’amic (com moltes d’altres), i el…
L'anna al país de les meravelles 