POSTALS DE L’ÍNDIA: DIGNITAT – GIORDANO BRUNO

Dignitat 001

Uralita, totxanes de fang i plàstics són la matèria primera, i única, de totes les barraques de l’slam.

Carrers estrets, bruts i humits. Les clavegueres al cel ens recorden que la ciutat acaba allà on el diner li dóna a l’home la condició de ciutadà.

La casa de la Bauna és una més. 20 m2 on conviuen tres criatures, la mare i un pare que cada dos anys els visita des de Dubai.

Quan tenen sort un hora d’aigua corrent els precipita a omplir tota mena de cossis. Els dies són llargs i la calor intensa.

Cada matí, d’aquella cova humida i espantosament calorosa, surten tres criatures a escola. Amb l’uniforme immaculat i les llargues trenes recollides amb dos llaços vermells que donen a la seva cara neta i dolça una brillantor que el seu somriure fa esclatar.

A la porta la mare les acomiada.

Resseguint a les filles amb la mirada s’observa en ella un gest d’íntima satisfacció que ens recorda que la dignitat, com la felicitat, cal buscar-la dins les persones.

Giordano Bruno

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s