LA REINA I ELS CIGRONS – PILAR MARTINEZ

(foto de Pilar Martínez)


Tot just fa uns dies, mentre els budells em grinyolaven amb una banda sonora que m’advertia que la gana s’apoderava de mi, em va venir de gust menjar cigrons torrats. Sí, sí, cigrons torrats. Ni amb espinacs, ni amb bacallà, ni en amanida. Senzillament torrats.

Vaig obrir la bossa i els vaig deixar caure lentament sobre la taula de fusta de la cuina. Imatge bucòlica? No, però em va fer gràcia la forma piramidal que van prendre tants cigronets junts. Una vegada satisfeta per anar cobrint la meva necessitat bàsica -berenar-, es va disparar el meu “pepito grillo” i en aquell moment captivador de subtil reflexió, vaig barrejar els contes.

A mesura que anaven desapareixent dins la meva boca, reorganitzava la forma piramidal dels cigrons, amb els dits de la mà esquerra, i es va convertir en un cor –inconscientment el meu-. No em va caldre gaire esforç moure “fitxa”.

Em va venir a la ment el conte del Christian Andersen. Els que em coneixeu sabeu que jo i els pèsols (i la nata) no ens entenem gaire, així que vaig “tunnejar” un xic “La princesa i el pèsol” i em vaig imaginar essent “La reina i els cigrons” … aquella reina sense corona, que vol que l’acaronin sempre…
Reconec que sóc una mica miop, no encerto amb la porta del castell; ni amb el pany de la porta; ni amb la clau que la pot obrir; ni amb el príncep que és amic, però vol ser amant quan me la vol obrir i jo m’enxampo els dits amb les frontisses; ni amb els matalassos de làtex, escuma o molles…
Més aviat, enlloc de detectar que hi ha un cigró estratègicament col·locat en l’últim matalàs, per donar-me “una lliçó de vida”, jo directament, vaig fent aterratges forçosos des del desè matalàs, esclatant al terra, intentant assaborir, quina textura, aroma i sabor té, sense adonar-me’n que en els castells, no hi ha sortida d’emergència.
La sort és que puc afegir al conte la meva catifa particular, per esmorteir el cop, i seguir barrejant personatges i objectes inanimats i ves a saber si enlloc d’un príncep, em trobo a la cua del SOC, o a la porta del súper, o a la butaca del costat del teatre, un Tadeo Jones, dient-me “confias en mi ?” -estil Aladino- i acte seguit, em canta la cançoneta del “yo te esperaré” i em desperto de cop, per continuar somiant a dalt de l’escenari i no darrera les bambolines, amb la maleta a punt per seguir viatge.
Tot és possible als contes, oi?
Pilar*
Advertisements

11 thoughts on “LA REINA I ELS CIGRONS – PILAR MARTINEZ

  1. Ja saps que al racó s'hi pot publicar qualsevol gènere i en qualsevol llengua, oi? crec que hi falta una mica de poesia!! (és un missatge no subliminal!)

  2. Aishhhhhhh … Moltíssimes gràcies i infinites Anna, ICR, Sicoris i Daniel !!!!! Em fa contenta que us agradi. Iepsssss Anna, has dit poesia??¿¿??¿¿ jejeje … T'en recordes de la REINA SENSE CORONA? Doncs li vaig fer uns versos… Una abraçadota gegant !!!!! pilar*

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s