CANÇONS SENZILLES – DANI RECASENS

Hem sortit a passejar. Ja no tinc edat, ni força, per arrossegar aquesta cadireta. Ara dorm. Normalment tampoc no diu gran cosa. Si m’aturo a saludar algú, ella se’l mira amb insolència i l’altre s’hi torna amb un somriure educat. De vegades li agafen la mà i s’acoten per posar-se-li a l’alçada i ella els gira la cara. Jo ho sé que detesta les moixaines i els compliments. És igual que sa mare. Mai no sé si l’he tapada prou. La nena diu que en faig un gra massa però jo sempre m’asseguro de no oblidar la manteta de quadres. D’entrada, ella mai no la vol i la rebutja gairebé amb violència, però després li llegeixo l’agraïment als ulls. La ciutat se m’acaba fent petita perquè la tarda és sempre eterna. Quan m’atipo del centre, les mateixes cares, els mateixos aparadors, cerco l’ensopiment al tomb de ravals. Els cotxes fan cua l’un rere l’altre, neguitosos. Em compasso al ritme dels seus clàxons insuportables i invento cançons senzilles per la meva princesa que ella escolta dolorosament sense badar boca. De vegades m’aturo i li dono aigua només per gaudir l’escalfor dels seus dits menuts i arruats. Li llegeixo als ulls el que no poden dir els seus llavis i em fa mal reconèixer que sóc massa gran pel que voldria. La nena treballa massa, tot el dia, i em toca fer-me càrrec de gairebé tot. Tenim una noieta que ve unes hores a donar-me un cop de mà. Fa el menjar i m’ensenya com he de canviar el meu tresoret. Però pels àpats som sols i ella s’entossudeix a no obrir la boca i jo amago la meva incompetència renegant tot sol a la cuina, tan fluixet que ella mai no ho recordarà. La porto al llit i li acarono els cabells fins que la son li arriba. Hi ha cops que es desperta plorant i jo li amanyago la mà, l’amor no s’oblida, fins que el repòs li torna per la pell. Aleshores surto al balcó a fumar d’amagat i juntament amb el fum allibero un plor petit que és només meu i recordo el dia que ens vam casar.

                                                                                                                                         Dani Recasens




M’ha fet molta il·lusió que el Dani em proposés publicar uns dels seus relats el racó dels amics, el Dani és un escriptor fantàstic, podeu veure les seves creacions  al bloc Orfes de la tempesta on cada dilluns hi publica una nova proposta, a mi m’encanta el seu estil, els seus diàlegs, el seu sentit de l’humor…

Advertisements

2 thoughts on “CANÇONS SENZILLES – DANI RECASENS

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s