POSTALS DE L’ÍNDIA: AMB ULLS DE DONA -GIORDANO BRUNO

wpid-wp-1413148256468.jpeg

Entre gossos, corbs i deixalles tres criatures juguen i riuen. Res sembla distreure’ls.

Mentre la mare seu a terra tot torrant uns cacauets que vendrà en paperines de diari a 5 rupis.

Darrera seu un home brut dorm sobre un jaç, en un racó de la vorera.

És el seu llit. El de tots. I la seva llar.

Entre crits, botzines, motors, pol·lució i brutícia discorre la seva vida.

La  mare em mira fixament i veu en la meva mirada compassió. Els seus ulls foscos, profunds, parlen de dolor, de frustracions, de desconsol, de maltractes.

Mira al seu marit ebri i abandonat. I baixa els ulls. Plora.

De sobte recupera el to, com tantes vegades, s’alça i ofereix cacauets a uns joves que esperen el bus, llavors em torna la mirada i em regala un somriure.

 

Giordano Bruno.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s