Categoria: Amics
-
Ítaca es nunca | Cristina Falcón
Ítaca es nunca, es el título que Cristina Falcón da a su tercer poemario publicado por la siempre acertada Editorial Candaya. Que junto a Memoria errante y Borrar el paisaje, forman una trilogía que recomendaría leer de forma conjunta, a riesgo de quedar heridos de bella tristeza. En Ítaca es nunca, Cristina continúa el diálogo…
-
Presentació de l’exposició d’Abdellah Ahaddaf
Abdellah Ahaddaf presenta els seus darrers treballs a l’Església Vella de Mont-roig del Camp, organtizada pel Centre d’Estudis Mont-rogencs, es podrà visitar fins el dia 31 d’octubre. L’Abdellah Ahaddaf, va néixer al Marroc l’any 1968, i tenim la sort que viu i pinta a Sant Pere de Riudebitlles. Va començar els seus estudis artístics a…
-
Dike
Ens aguantem damunt estructures inestables, esperant surar durant la caiguda. Les togues – corbs- auguren presagis, desvien paradigmes, volant, cadascun, en el seu trosset de cel, partit tal i com ho faria un mirall. Els semidéus, amb la raó presa, faran contrapès, trencant l’escultura de la deessa. Tot era un miratge, o un eufemisme.
-
“La edad media” tour: Penedès-València-Bullas
Fa dies que l’Olga em va proposar d’acompanyar-los a un dels seus “tours” de presentacions, havien arribat entusiasmats de Múrcia i volia compartir-ho amb als seus amics. L’Olga i el Paco ja ho tenen això, s’entusiasmen i entusiasmen, són fabulosos. Xerrant, xerrant la cosa va quedar en ser una sortida femenina, l’Olga, la Conchi, també…
-
Ondina
Llegeixo al diari que una nena de dos anys té la malaltia d’Ondina, quin nom tan bonic per una malaltia tan cruel, els qui la pateixen no es poden adormir perquè moririen immediatament, el seu cos no distingeix el son de la mort i així que Morfeu els atrapa el cor se’ls hi atura. Han…
-
Diari: la vida és bella, i a Roma més
Divendres al pujar la persiana de bon matí, amb un cel rosa de fons, un estol d’ocells volava a pocs metres de la meva finestra… bon averany per un dels caps de setmana més desitjats de l’any. Ja fa sis anys que la colla de “tota la vida” ens reservem un cap de setmana plegats,…
-
us estimo
No us estranyi gens si un dia d’aquests comenceu a sentir que us dic que us estimo, sí, és cert que en afers emocionals les paraules a vegades són innecessàries i sobreres, perquè donem per fet que l’altra persona ja ho percep, però no sempre és així… potser ho percep però no en la intensitat…
-
Diari: buit, abisme, pintors, àngels i clubs de lectura
Ha sigut una setmana intensa, de les que posen a prova les emocions i la resistència… de les que el buit es fa encara més buit, de les que les passejades són per l’abisme, de recordar cada una de les paraules que no vas dir, i sobretot cada una de les converses compartides… una setmana de…
-
comiat “en noir”
Sóc mil bocins, lectora cega de comiats, esqueixo el dolor, intento, intento , intento fer-ne porcions dissolubles i llençar-les al mar de llàgrimes filtrat en blanc i negre. Oh libèl·lula nocturna quin buit, quin buit tan gran, papallones negres capaces (només) d’aferrar-te en el meu cap.
-
Alè de cel
Un alè de cel és una planta de flors minúscules i precioses Un alè de cel és una ciutat de llum mediterrània Un alè de cel és una casa rosa Un alè de cel és una llibreta amb rutes i pàgines en blanc Un alè de cel és un llibre de murmuris i una incial…
-
MANIPULANT… ARGILA
Hi he tornat, després de setmanes amb el taller colgat de trastos i gràcies a bones amigues, he tornat a agafar l’argila, la laminadora i els estris per tornar a crear. Sovint rumio que tinc massa fronts oberts i que mai acabo d’aprofundir correctament amb res, que potser valdria la pena centrar-me una mica, tancar-ne…
-
DIARI: calaixos, Salgado i una altra expo
Mig cap de setmana a la ciutat, en tren, per llegir, començo finalment “Albert Serra (la novel·la, no el cineasta)” fa temps que la tinc a la tauleta de nit, em fa riure i és intel·ligent, però tanta platja, ara com ara, no em ve massa de gust i potser faré com el protagonista…
-
QUARANTE ANS, EN ROUTE
Cada any fem 40 anys, cada any ho celebrem marxant un cap de setmana “children free”, com cada any hi ha una comissió organitzadora que s’encarrega de tot i com ja fa tres anys amb destí sorpresa… Deixar-se portar, amb la ment oberta, no haver de pensar pràcticament en res, és una experiència a la…
-
DIARI: Saint Phalle, inseguretats i abraçades
Sant Google ens diu que tal dia com avui de 1930 va néixer Nikki de Saint Phalle, nom que vinculo a les magnífiques escultures que hi ha a la vora del Centre Pompidou, i que em remeten directament a la mirada infantil de la primera vegada a la ciutat de la llum, igual que els…
-
DIARI: d’argila, guerres, quadres, llibres… i platja…
Ja fa uns dies que no tinc temps, temps per pràcticament res…ni per explicar que vaig anar a Madrid a aprendre moltíssim , de grans professionals, argila polimèrica que tinc un pèl abandonada, però no deixa de ser normal, em falta l’ingredient principal… el temps…. Va ser fantàstic, les mestres, les companyes, el lloc, la companya…
-
POSTALS DES DE L’ÍNDIA: MERCAT DE VIDA -GIORDANO BRUNO
I MÚSICA El bell so d’una música constant. D’homes, de dones, de nens, D’esperances, de presses. Música de llum, d’olors. D’ahir, de sempre. Música de vida. II LLUM I mentre jau a terra la vella Idirasi Bellament vestida amb un sari rònec pel pas de massa vida. Prima i menuda. Pansida pels…
-
DIARI: males nits, bona música i bons amics
Una altra nit de son discontinua, de sorolls nocturns, de somnis esqueixats…un matí de tràmits, deconstruir per continuar construint, sempre endavant, sempre procurant avançar, com l’Anna Roig i l’Ombre i el seu magnífic nou treball, Un pas i neu i un pas, no deixant mai de caminar, malgrat els entrebancs, avançant sempre cap a la…
-
DIARI: D’ÀNIMA, GYOTAKUS, VIKINGS I SOROLLA
Ahir va ser un dia intens, molt intens, la nit abans havia anat a dormir tard amb el cor encongit i la cara plena de llàgrimes, enganxada a les pàgines d’Ànima de Wajdi Mouawad i em vaig despertar molt d’hora perquè no podia suportar no saber com continuava, vaig continuar plorant i amb el cor…
-
CANDAYA – 10 ANYS
Feia temps que els hi volia dedicar una entrada i els 10 anys em semblen l’excusa perfecte, la tribu Candaya com els anomenen afectuosament, aquesta família dedicada al món de l’edició, professors de secundària vocacionals que no en tenen prou amb transmetre la passió pels llibres als seus alumnes sinó que la fan extensiva a…
-
abril…
* Aquest abril ha sigut màgic….he fet tres coses que mai havia fet abans i provablement mai haguera pensat que les faria… res que no hagi anat anunciant als quatre vents…presentar un llibre…de fet vaig presentar un gran llibre d’un encara més gran autor d’una editorial enorme, l’experiència va ser extraordinària perquè em va permetre…
L'anna al país de les meravelles 