Diari: la vida és bella, i a Roma més

received_966595280098945.jpeg

El Pantheon,  esbós d’en Quim Roy

Divendres al pujar la persiana de bon matí, amb un cel rosa de fons, un estol d’ocells volava a pocs metres de la meva finestra… bon averany per un dels caps de setmana més desitjats de l’any.

Ja fa sis anys que la colla de “tota la vida” ens reservem un cap de setmana plegats, des de que els 4 va començar a marcar-nos els dies, escollim cada any una comissió organitzadora que s’encarrega de tot i la resta ens convertim durant tres dies en un grup abnegat i dòcil… (quasi sempre).

Enguany el comitè organitzador estava format per tres homens, sabem per els seves parelles, que han necessitat moooooolts sopars per organitzar-nos el cap de setmana… i he de dir que han donat resultat (ho sento noies)!

Durant quinze dies ens han anat donant pistes per endevinar el lloc… confesso que a mi les pistes em despisten, i deuria ser de les poques que no sabia on anàvem… però de debò que no saber el destí és una delícia, omplir una maleta amb roba (ens diuen temperatures aproximades) i anar a buscar un bus que no saps on et porta, seguir instruccions, no haver de pensar, no haver de decidir res… uf… plaer absolut.

O sigui que pugem a un bus que ens porta a l’aeroport, això sí que havia quedat més o menys clar, agafàvem un avió… i just allà on t’has mig de despullar ens donen les targes d’embarcament i veus ROMA…. i flipes en colors… (val a dir que el pressupost és low cost) i un somriure se t’estampa a tota la cara, amics…Roma… Itàlia… felicità… els ocells tenien raó…

20151120_091346.jpg

Volem, Fiumicino, bus, Termini, caminem, comença a ploure (sempre plou o fa molt de fred en els nostres caps de setmana)… entrem en uns carrers preciosos, les llambordes humides rellisquen, les maletes fan música, arribem a un convent? Un convent? O una casa d’hostes poc ortodoxa turísticament i molt des del punt de vista religiós, Santa Sofia. L’entrada fa olor a “Vim” , la noia s’atabala, som molts… pugem a l’habitació, els passadissos fan olor a encens, senzilla, neta… descarreguem i comencem l’aventura…

roma

Fotografia d’en Pere Mongay

 

Ens volen tecnològics i ens han fet baixar l’instagram a tots, hem d’anar resolent uns petits enigmes que ens han facilitat en un sobre i fotografiar el lloc indicat, aquesta comissió ha treballat de valent!

Ens donen 30 minuts per descansar, fer un expresso o una birra, jo m’escapo a una llibreria que he vist venir, he tingut tan poc temps que només em faig amb la Patrizia Cavalli, prometo que hi tornaré però no tinc cap més ocasió… hauré de tornar a Roma, i ens mengem el primer gelatto, brutaaaal!

En ramat, amb tres pastors, sense gos, anem a pasturar per la ciutat, la bellesa emana de terra, puja per tot arreu, anem a veure el Moisès de Michelangelo a San Pietro in Vincole… abans però, i per no trencar la tradició, els membres de la Comissió són investits, aquesta vegada les dues sacerdotesses màximes, els abillen de romans, de patricis romans!!

20151120_170831.jpg

Moisès impressiona, tot i que no ens hi deixen apropar massa, les mides desproporcionades de cap i extremitats… la Cristina ens fa quasi una classe… Santa Maria la Maggiore, amb la gran escultura de Pius IX i els paperets, no poètics, que els feligresos i pregants deixen entre els plecs de la seva casulla, Santa Maria della Vittoria amb el famós èxtasi de Santa Teresa, impossible de fotografiar bé… Bernini sabia molt bé el què feia, i l’Anna ens desvetlla cap a on apunta la fletxa… oh mio dio… També anem a la preciosa església de Santa Maria degli angele et dei martiri, dissenyada per Michelangelo respectant la construcció preexistent d’origen romà antic, malauradament fan missa i no podem entrar a observar el rellotge solar, que confirma el calendari gregorià… també disseny de Michelangelo, ni la resta d’obres que guarda aquesta basílica com un tresor, veiem això sí el cap de Sant Joan Baptista d’Igor Mitoraj, i en delectem amb la fantàstica façana i les artístiques portes també de Mitoraj.

20151120_182727.jpg

En algun punt del passeig, se’ns afegeix la Raquel, una romana catalana o catalana romana que ens ajudarà a navegar per la ciutat i a descobrir racons, generosa, ens regala el seu cap de setmana i amb una paciència immensa…

Passem també per la piazza di Spagne, les escales són tancades, passem pel Tritone de Bernini, i acabem a la Fontanta di Trevi, meravellats… i on fan un dels imprescindibles pilar de 3… i entremig de visita i visita, ja no recordo l’ordre, anem a sopar una bona pizza… diuen… l’insalata caprese també està boníssima!

DSCN2785

Després continuem passejant… fa una temperatura boníssima… aquesta primavera d’hivern que diuen que és a punt d’acabar-se… i a dormire que el dissabte promet… sempre hi ha algú que es queda fent birres a la piazza… on abans he deixat un vers d’en Blai Bonet sense que ningú em veiés, i algú del grup l’ha trobat, el David, i ha servit per riure una estona, el mateix m’ajudarà a anar escampant poesia durant tot el cap de setmana, #aquíhodeixo.

Dissabte, esmorzar religiosament abans de les nou, austerament, que això ja ho tenen les monges… sortim tutti quanti equipats amb paraigües i una mica més abrigats… comença a ploure de seguida, anirà fent tot lo dia, comencem passejant pel Coliseum, no tocava però el tenim tan a prop que no podem resistir-nos… continuem cap a la barroca Chiesa de Sant’Ignazio de Loyola, i la seva cúpula mentidera, on observem les pintures a la bòveda… i decidim que hi hauria d’haver miralls per poder observar sense marejar-nos la bellesa dels sostres… que ens fem grans no només ho demostren les cervicals, sinó també la necessitat que tots tenim de treure’ns o posar-nos les ulleres per llegir… excepte els que ja van progressius… us asseguro que fa 6 anys això no ens passava…

20151120_220403.jpg

Després directes al Pantheon, la nit abans l’havíem observat a les fosques, ara de dia encara és més impressionant, i de dins… buf… a fora cau pluja fina, i després de molt observar comprovem que l’òcul de la cúpula és a cel ras, per tant a dins també hi cau l’aigua com una pluja màgica, només observable pels més aguts… (ho sento Pere), la pregunta que ens genera el Pantheon és indiscutible, com va poder ser tan ben construït que a hores d’ara encara hi podem entrar i meravellar-nos-hi… ?

20151121_105620.jpg

Anem fins a la piazza Navona, a descobrir els quatre rius de Bernini… i continuem cap a la piazza Campo de’Fiori, preciós mercat on cau un diluvi… aprofitem per fer avituallament, Spritz i Crodino… i després a comprar tomàquets secs i herbetes… la idea era fer un tros de pizza pel carrer però la pluja obliga a entrar a un local, pizza a taula… continuen tenint bona pinta!

2015-11-28-23.11.24-1.jpg.jpeg

Passem pel pont de Sant’Angelo i passem per davant del Castell i ens dirigim cap al Vaticà, abans d’entrar-hi veiem la cua per entrar a la basílica Sant Pere i decidim fer un gelatto, ohh dio… boníssims… fins i tot sota la pluja… Ens decidim per visitar el museu on quasi no hi ha cua, de fet no n’hem de fer, per entrar a la basílica calculem dues hores sota la pluja, massa romàntic per a 21 persones… 3 es despisten es veu que els nervis pel Barça-Madrid els impediria gaudir de la capella Sixtina… aix… pel què després ens expliquen arriben al convent amb l’aigua al coll… mentre nosaltres anem passant entremig de la multitud per les diverses sales… Raffael, Michelangelo, les estatuetes de fang que utilitzava en Bernini com a model per fer les seves escultures… sostres pintadíssims, terres espectaculars… les sales d’art contemporani… benne, benne, quin poder els dels papes, eh? La Sixtina meravella, fins i tot atapeïda de gent i amb un porter de discoteca demanant silenzio per megafonia, tot molt italià, com ha de ser…

IMG_6357

Ritorniamo a Santa Sofia… descansem els que ho necessitem, els calculadors diuen que durant el dia haurem 20 quilòmetres… i marxem cap al Trastevere a sopar i passejar… després intentem fer una copa en un local a la vora de Santa Sofia, i acabem mirant com alguns fan una birra a la “nostra” piazza…

20151121_183028.jpg

Diumenge tornem a esmorzar religiosament… i deixem maletes a punt dins les habitacions, es veu que el dia del senyor no hi ha arribades a la casa convent i podem deixar-les fins que haguem de marxar.

20151121_095902.jpg

Ens en anem a fer el tomb al Coliseum, i ens apropem a l’arc de Constantí, continuem caminant pels mercats de Trajà, intentant fer la pel·lícula de com deuria ser fa més de 2000 anys… caminem fins a la Bocca de la Verità, i a part de deixar-hi la mà, quedem bocabadats amb la litúrgia que veiem a dins l’església, es tracta d’una església greco-católica melquita (la meva ignorància religiosa és tan gran….)

IMG_6431

Continuem el passeig a bon ritme, la Raquel ens porta fins segurament al lloc més màgic de tots, a observar la bellesa a través del forat del pany de la porta del Priorat de l’Ordre de Malta, la vista és d’aquelles que tomba directament, un passadís verd, i la cúpula del Vaticà al fons, la curiositat és que la mirada passa per tres estats, l’italià, Malta i el Vaticà. Però em quedo amb la visió més lírica… amb la curiositat final de la monja que baixa del cotxe i a tots ens genera la il·lusió que potser porta la clau de la porta…, però no la monja només vol observar pel forat del pany, com tots… i de fet qui té la clau és l’Stefano, tal i com el Sorrentino ens explica a La grande bellezza…

img-20151122-wa0032.jpg

fotografia de l’Olga Domènech

A la vora hi ha “il giardino degli aranci” un mirador fabulós a la ciutat on els nostres castellers, ens tornen a fer un pilar! Ahh i per allà també, nomenem a la comissió de l’any vinent, que tindrà força feina… els han deixat el llistó molt ben col·locat…

20151122_102819.jpg

fotografria de l’Emili Giralt

Continuem la carrera, cada vegada correm més perquè el temps s’esfuma, fins al mercat de Porta portese, malauradament la visita és molt curta, i correm cap al metro, veiem una Piràmide (aquestes penyores d’amor egipci són una meravella) i anem fins a Santa Sofia a recollir maletes, i Termini, i Fiumicino, i dinar a l’aeroporto, i avió, bus, abraçades i casa, quotidianitat, agulletes, llàgrimes d’enyorança…

img-20151123-wa0002.jpg

selfie del Pere Mongay

Cada comissió té el seu tarannà, és especial i màgica, com ho han sigut tots els viatges que hem fet i com ho seran els que ens esperen, els membres de la comissió d’aquest any ens han organitzat un viatge fabulós,  moure 21 persones no és fàcil, i el més bonic de tot, és que sempre preval l’amistat i la complicitat!

Felicitats comissió 2015!! Us estimo molt als tres i a tota la resta!!

Comissió 2016, feu el què feu, serà també una meravella!!!

 

Arriverderci Roma!!!
#resnosón40

Anuncis

4 thoughts on “Diari: la vida és bella, i a Roma més

  1. Un dia d’aquests t’hauré d’explicar un fet extraordinari que vaig viure al Pantheon, i que encara no he aconseguit entendre…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s