Diari: collages, poesia i entusiasme.

img_20190503_1151492377449763569672928.jpg

 

En aquests temps de discussions estèrils, de judicis impossibles, de llibertats empresonades, d’amenaces tangibles de retrogradació de drets, en aquests temps, també, de petites esperances. En aquests temps de gent disgustada, de gent enrabiada, de gent que odia, en aquests temps encara hi ha persones que utilitzen les xarxes per donar aire, llum i bellesa. Persones que pinten, persones que ballen, persones que canten, persones que versen, persones que fotografien, persones que expliquen, persones, al capdavall persones.

Ahir en vaig conèixer a una, un pintor que fa temps que segueixo a través de Facebook i Instagram, que combina a la perfecció la mirada artística, el color, el traç, el fragment i la paraula, i en fa un collage pictòric-poètic carregat de profunditat. M’explicava que la poesia, la lectura, li ha permès crear un relat, un sentit resseguible a la seva obra, les seves suites, on desenvolupa a través del collage l’obra seleccionada de l’artista escollit. La contemplació dels seus collages ja posen de manifest que és un lector voraç i profund de poesia, la conversa ho va confirmar. M’explicava que li agrada treballar en col·laboració amb poetes, que li agrada la paraula dita en la presentació de les seves exposicions, que li agrada compartir, crear conjuntament.

Vam quedar al seu taller, els tallers dels artistes són d’aquelles llocs d’atmosfera mig màgica o màgica del tot, és el que els diferencia de les altres disciplines artístiques, el color arreu, el paper i les seves olors, les parets farcides d’obra, els pinzells, els llapis, i en el cas del Jordi Pagès Morera, també llibres, arreu.

A més a més de collages i d’encomanar poesia i entusiasme, també fa llibres d’artista, on es conxorxa amb poetes per treure el bo i millor, caldrà estar atents, perquè aviat presentarà la seva nova criatura, multiparticipada, ganes de conèixer-la.

La d’ahir fou una conversa molt agradable, confirmadora del què transmet en la seva obra, creativitat, generositat i complicitat. La xarxa, les xarxes socials, també són un lloc ple de troballes, de bones persones i de bellesa, com la vida.

Moltíssimes gràcies, Jordi, per tot!

 

 

(Mostra d’alguns dels seus collages amb versos o fragments de T.S. Eliot, Emily Dickinson, Rober Walser, Borges, Vinyoli)

 

Alè de cel

CIMG9125

Un alè de cel és una planta de flors minúscules i precioses
Un alè de cel és una ciutat de llum mediterrània
Un alè de cel és una casa rosa
Un alè de cel és una llibreta amb rutes i pàgines en blanc
Un alè de cel és un llibre de murmuris i una incial
Un alè de cel és un llarg passeig
Un alè de cel és Mahler, Madeleine Peyroux i Dhafer Youssef
Un alè de cel són parets pintades de colors, són antigues mitgeres, són fonts i esglésies
Un alè de cel és un taula parada i una cuina il·luminada.
Un alè de cel són museus, quadres, galleres, octubres…
Un alè de cel és espigolar uns dies a la virtualitat
Un alè de cel és una posta damunt l’albufera
Un alè de cel són llibres, llibretes i poesia
Un alè de cel són cametes, d’aquelles i de les altres.
Un alè de cel és una ciutat que clama
Un alè de cel és un riu que ja no passa
Un alè de cel és un jardí botànic on les portes mai no es tanquen
Un alè de cel sou vosaltres, els tres.
Gràcies, de debò, milers de gràcies, com milers de floretes que alenen al cel.

somriu

I és que estic segura que funciona (a part de la part ensucrada de la història)  si ens dediquem a dir les coses positives i bones dels altres generem unes corrents harmòniques on  tots hi sortim guanyant…  ningú diu que sigui fàcil i encara ho és menys amb qui convivim, però ho hauríem de fer més sovint,  va molt bé rebre afalacs, encara que ens sorprengui, encara que ens costi acceptar-los, i fer-los també, i tant!

Gràcies Anna Rafecas per compartir-ho!