Etiqueta: amics
-
Ítaca es nunca | Cristina Falcón
Ítaca es nunca, es el título que Cristina Falcón da a su tercer poemario publicado por la siempre acertada Editorial Candaya. Que junto a Memoria errante y Borrar el paisaje, forman una trilogía que recomendaría leer de forma conjunta, a riesgo de quedar heridos de bella tristeza. En Ítaca es nunca, Cristina continúa el diálogo…
-
“La edad media” tour: Penedès-València-Bullas
Fa dies que l’Olga em va proposar d’acompanyar-los a un dels seus “tours” de presentacions, havien arribat entusiasmats de Múrcia i volia compartir-ho amb als seus amics. L’Olga i el Paco ja ho tenen això, s’entusiasmen i entusiasmen, són fabulosos. Xerrant, xerrant la cosa va quedar en ser una sortida femenina, l’Olga, la Conchi, també…
-
Ondina
Llegeixo al diari que una nena de dos anys té la malaltia d’Ondina, quin nom tan bonic per una malaltia tan cruel, els qui la pateixen no es poden adormir perquè moririen immediatament, el seu cos no distingeix el son de la mort i així que Morfeu els atrapa el cor se’ls hi atura. Han…
-
Diari: la vida és bella, i a Roma més
Divendres al pujar la persiana de bon matí, amb un cel rosa de fons, un estol d’ocells volava a pocs metres de la meva finestra… bon averany per un dels caps de setmana més desitjats de l’any. Ja fa sis anys que la colla de “tota la vida” ens reservem un cap de setmana plegats,…
-
us estimo
No us estranyi gens si un dia d’aquests comenceu a sentir que us dic que us estimo, sí, és cert que en afers emocionals les paraules a vegades són innecessàries i sobreres, perquè donem per fet que l’altra persona ja ho percep, però no sempre és així… potser ho percep però no en la intensitat…
-
Diari: buit, abisme, pintors, àngels i clubs de lectura
Ha sigut una setmana intensa, de les que posen a prova les emocions i la resistència… de les que el buit es fa encara més buit, de les que les passejades són per l’abisme, de recordar cada una de les paraules que no vas dir, i sobretot cada una de les converses compartides… una setmana de…
-
comiat “en noir”
Sóc mil bocins, lectora cega de comiats, esqueixo el dolor, intento, intento , intento fer-ne porcions dissolubles i llençar-les al mar de llàgrimes filtrat en blanc i negre. Oh libèl·lula nocturna quin buit, quin buit tan gran, papallones negres capaces (només) d’aferrar-te en el meu cap.
-
Alè de cel
Un alè de cel és una planta de flors minúscules i precioses Un alè de cel és una ciutat de llum mediterrània Un alè de cel és una casa rosa Un alè de cel és una llibreta amb rutes i pàgines en blanc Un alè de cel és un llibre de murmuris i una incial…
-
DIARI: Saint Phalle, inseguretats i abraçades
Sant Google ens diu que tal dia com avui de 1930 va néixer Nikki de Saint Phalle, nom que vinculo a les magnífiques escultures que hi ha a la vora del Centre Pompidou, i que em remeten directament a la mirada infantil de la primera vegada a la ciutat de la llum, igual que els…
L'anna al país de les meravelles 