Categoria: diari
-
Diari: collages, poesia i entusiasme.
En aquests temps de discussions estèrils, de judicis impossibles, de llibertats empresonades, d’amenaces tangibles de retrogradació de drets, en aquests temps, també, de petites esperances. En aquests temps de gent disgustada, de gent enrabiada, de gent que odia, en aquests temps encara hi ha persones que utilitzen les xarxes per donar aire, llum i…
-
Diari: en sentit contrari
Ahir ben d’hora, vaig creuar-me amb un home gran, de força més de vuitanta anys vaig calcular, anava amb un bastó que l’ajudava a fer cinc saltirons per avançar cada vegada que reunia la força suficient. A l’altra mà hi duia un petit ram de flors de camp, el meu cap va somriure pensant…
-
diari: meandres
Ara que ja tinc certa perspectiva, puc dir que a la vida es tenen amics, molts o pocs, més propers o més superficials, amics per sempre, per una època o circumstancials. Que tenir una gran connexió no té relació amb el temps que dura l’amistat sinó amb un conjunt d’elements sovint indesxifrables. Que els amics,…
-
Diari: clavells i somriures
Dies intensos, esgotadors emocionalment, ens els que hem vist, o patit, actes de violència directa. En els que hem patit violència indirecta des del moment que se’ns nega que les agressions van existir, des del moment que es fa un relat que no només obvia la realitat sinó que fa de la mentida la veritat,…
-
Diari: viatge interior
Vinc de donar sang, cada vegada que ho faig penso en el meu avi Miquel, que sempre en donava i que sense cap mena de pressió ens va transmetre la necessitat de fer-ho. També la mare me n’ha donat exemple sempre. No ho faig tan sovint com caldria, però procuro fer-ho quan el temps m’ho…
-
Diari: sis dies de tardor
Fa dies que a les paraules que em brollen els hi manca l’element aglutinador, pensava que era a causa de l’aprenentatge iniciat sobre resolució de conflictes a que m’he aferrat per resoldre’m potser a mi mateixa, l’entusiasme d’obrir noves portes, aquestes corredisses, que m’han de permetre reconnectar aquelles neurones inhabituades, des de fa massa temps…
-
Diari: la tempesta perfecta
Saps que t’ha de venir la regla perquè dies abans la melancolia s’apodera de tu, anys enrere era la ràbia i la ira, ara no, ara és una tristesa profunda d’aquella que obre la memòria, ho saps, saps que abans què la sang et buidi et buiden les llàgrimes. Al principi t’hi encaraves, no volies…
-
“La edad media” tour: Penedès-València-Bullas
Fa dies que l’Olga em va proposar d’acompanyar-los a un dels seus “tours” de presentacions, havien arribat entusiasmats de Múrcia i volia compartir-ho amb als seus amics. L’Olga i el Paco ja ho tenen això, s’entusiasmen i entusiasmen, són fabulosos. Xerrant, xerrant la cosa va quedar en ser una sortida femenina, l’Olga, la Conchi, també…
-
Diari: amics, ratolins, persones i trens
Espero el darrer tren del dia asseguda al banc, repasso missatges al mòbil, retorno una trucada perduda, és d’un amic dels bons, m’explica el seu dia, està content i ho vol compartir, és una sort tenir amics que comparteixen alegries, jo també estic contenta, he posat cara a tres amics que no en tenien, ens…
-
Diari: la vida és bella, i a Roma més
Divendres al pujar la persiana de bon matí, amb un cel rosa de fons, un estol d’ocells volava a pocs metres de la meva finestra… bon averany per un dels caps de setmana més desitjats de l’any. Ja fa sis anys que la colla de “tota la vida” ens reservem un cap de setmana plegats,…
-
Diari: cooperació, al meu gust.
Divendres vaig a la presentació de Fiebre de Matías Candeira, guanyador de la II Beca Han Nefkens, la inmensa sala de La Casa del Libro de Rbla. Catalunya està plena de gom a gom, la crítica està entusiasmada amb aquesta nova novel·la publicada per Candaya, una bona mostra de cooperació, la Fundació Han Nefkens que…
-
Diari: relats i cercles
Fa dies que les paraules no em surten, o com a mínim no ho fan de la manera que m’agradaria, sembla que he esgotat la imaginació pels relats, fins i tot els que explico estirada al llit. M’aplico la paraula màgica, aquella que sembla que ha de regir les nostres vides, les nostres relacions amb…
-
diari: turisme introspectiu
Camino per Portbou, serà el meu primer cap de setmana sola, sola fora de casa. La soledat no m’espanta, la practico sovint, m’agrada. Aquest cap de setmana, però, hauria escollit anar acompanyada. Feia temps que el posposava esperant el moment idoni. El moment idoni va arribar, molt diferent a com l’havia imaginat, amb la necessitat…
-
Diari: buit, abisme, pintors, àngels i clubs de lectura
Ha sigut una setmana intensa, de les que posen a prova les emocions i la resistència… de les que el buit es fa encara més buit, de les que les passejades són per l’abisme, de recordar cada una de les paraules que no vas dir, i sobretot cada una de les converses compartides… una setmana de…
-
DIARI: Alícia, Vanessa Tait, Sebald, Kosmopolis, papallones negres
Havia planificat assistir a un parell de “coses” al Kosmopolis, una era una xerrada-taller sobre el contracte entre escriptor i editor, no perquè tingui cap intenció de publicar cap llibre, abans hauria de fer la part complicada que deu ser escriure’l, ni tampoc tinc cap intenció de ser editora, també em manca la part complicada.…
-
DIARI: calaixos, Salgado i una altra expo
Mig cap de setmana a la ciutat, en tren, per llegir, començo finalment “Albert Serra (la novel·la, no el cineasta)” fa temps que la tinc a la tauleta de nit, em fa riure i és intel·ligent, però tanta platja, ara com ara, no em ve massa de gust i potser faré com el protagonista…
-
DIARI: mutilació genital femenina
Llegeixo amb absoluta perplexitat, tristesa i impotència, que l’anomenat Estat Islàmic obligarà a 4 milions de dones, d’entre 11 i 46 anys a ser sotmeses a una ablació del clítoris per tal d’evitar la immoralitat i promoure actituds islàmiques, mesura aquesta que s’entén com un regal d’ Al Bagdadi a la gent de Mossul… No…
-
DIARI: males nits, bona música i bons amics
Una altra nit de son discontinua, de sorolls nocturns, de somnis esqueixats…un matí de tràmits, deconstruir per continuar construint, sempre endavant, sempre procurant avançar, com l’Anna Roig i l’Ombre i el seu magnífic nou treball, Un pas i neu i un pas, no deixant mai de caminar, malgrat els entrebancs, avançant sempre cap a la…
-
DIARI: D’ÀNIMA, GYOTAKUS, VIKINGS I SOROLLA
Ahir va ser un dia intens, molt intens, la nit abans havia anat a dormir tard amb el cor encongit i la cara plena de llàgrimes, enganxada a les pàgines d’Ànima de Wajdi Mouawad i em vaig despertar molt d’hora perquè no podia suportar no saber com continuava, vaig continuar plorant i amb el cor…
L'anna al país de les meravelles 