Diari: amics, ratolins, persones i trens

ratolí4

Espero el darrer tren del dia asseguda al banc, repasso missatges al mòbil, retorno una trucada perduda, és d’un amic dels bons, m’explica el seu dia, està content i ho vol compartir, és una sort tenir amics que comparteixen alegries, jo també estic contenta, he posat cara a tres amics que no en tenien, ens coneixíem per la manera d’escriure, per les reaccions, per les observacions, ens mancava la mirada, ara a casa frase llegida i hi afegirem una cara, un cos, algun dia parlaré de la desvirtualització. Mentre l’escolto, un ratolí treu el cap de darrera l’andana, ens observa, a la mare i la filla que tinc al costat, a la noia jove que hi ha més enllà, el ratolí em fa riure, s’amaga, torna a sortir, més enllà n’hi ha un altre que fa exactament el mateix, deuen estar esperant que passi el darrer tren, que marxem tots i puguin fer festa grossa amb les molles dels entrepans, de les galetes, de les patates fregides que han anat deixant els milers de viatgers durant tot el dia… acabo la trucada, costa parlar amb el soroll de fons de l’estació i els ratolins vigilant-me, a tots ens fan gràcia, ara ja han perdut la vergonya i recorren l’andana sense manies… el tren arriba, ells s’amaguen, nosaltres busquem lloc… el tren surt de la ciutat, jo em concentro en la lectura d’uns poemes, hi entro, surto del món, el tren està aturat, no sé a on, mare i filla continuen al meu costat, xerrant, fent de mare i filla, el vagó, penso, està molt buit… torno al poema, pugen dos joves al tren, ¿aneu cap a St. Vicenç? sí ,diem, doncs aquest tren queda aturat aquí, heu d’agafar el de davant, però ningú ha dit res per megafonia, diu la filla, i el jove explica que estem en una via morta, surto del poema, agafo bosses i canvio de tren, la mare amb crosses té més dificultats, la filla l’ajuda. Seiem al nou tren, molt més ple, tothom ho deuria saber que s’havia de canviar, els joves continuen avisant als despistats que encara no han canviat de tren… l’ésser humà és fantàstic, ens ajudem, ens complementem,allà on no arriba la professionalitat arriba la humanitat… ¿què hagués passat si aquest parell no ens haguessin avisat? era el darrer tren, proposo que a més a més de la secció de reclamacions, hi hagi la secció d’agraïments, a tots els anònims que ens ajuden, a saber si és el tren correcte, a saber l’hora en la que surt, si passa per tal lloc o per tal altre… res, torno a la lectura passo dels poemes de Raimon Àvila al Calze del Jordi Romeu, intentant sortir-ne de tant en tant per saber per quina estació anem, no voldria arribar fins a Sant Vicenç.

Anuncis

2 thoughts on “Diari: amics, ratolins, persones i trens

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s