Etiqueta: pensaments
-
Posar el cor als ulls
Deu ser la lluna plena, o que tinc el dipòsit ple fins dalt, perquè les emocions em sobreeixen i cada mirada es converteix en un connector màgic que em transporta d’un lloc a l’altre del meu imaginari, ple de memòria i somnis. Com recollir petxines un matí assolellat d’hivern, amb el convenciment que una vegada…
-
diari: meandres
Ara que ja tinc certa perspectiva, puc dir que a la vida es tenen amics, molts o pocs, més propers o més superficials, amics per sempre, per una època o circumstancials. Que tenir una gran connexió no té relació amb el temps que dura l’amistat sinó amb un conjunt d’elements sovint indesxifrables. Que els amics,…
-
Estic enfadada
Ja fa cert temps que alguna cosa dins meu va decidir que la ràbia no em convenia massa i vaig aprendre, inconscientment, a transformar-la en tristesa, que té una forma menys lesiva, pels altres, de sortir. No cal dir que des de llavors ploro més, però ja està bé, també ric sovint. Però això no…
-
xarxes…
Les xarxes ens les construïm nosaltres mateixos, som les nostres pròpies aranyes que anem filant i construint una teranyina que ens protegirà de les caigudes que ben segur patirem. Són els fils amb els que ens anem envoltant els uns als altres, fils multicolor, cada un amb un significat, cada un amb un sentit. Fils…
-
voles?
Quan podem volar, la majoria ho intentem fer en low cost, però de fet el què ens agradaria es fer-ho amb tranquil·litat. Sense que els luxes siguin necessaris, ens agrada i convé poder estirar bé els cames, que el seient sigui prou ample i abatible per poder descansar bé, que ens deixin una manteta per…
-
in somnis – dos.
Abrusa’m els líquens que m’encrosten la pell, alça’ls, que brolli la sang que no va córrer quan tocava i s’emporti totes i cada una de les restes del naufragi, deixant la platja neta a punt per una nova llevantada que renovi petxines i pedres on punxar-me altra vegada. Demana al déu del vent que s’endugui…
-
pèrdues
Busco dins la bossa plena de papers i paperets, sé que hi ha de ser, aquell trosset de paper de color groc, allà on vaig escriure tot allò que sentia en aquell precís instant, en aquell moment. No el trobo i ara seria incapaç d’endreçar les idees i les paraules tal i com ho havia…