pèrdues

wpid-img_20150312_154950.jpg

Busco dins la bossa plena de papers i paperets, sé que hi ha de ser, aquell trosset de paper de color groc, allà on vaig escriure tot allò que sentia en aquell precís instant, en aquell moment. No el trobo i ara seria incapaç d’endreçar les idees i les paraules tal i com ho havia fet llavors, fou com si un aire dolç m’hagués agafat la mà, ho explicava tot en un espai tan petit. Ara seria incapaç, d’escriure-ho i em temo que de sentir-ho, esclar que fou un instant, un instant màgic on per un moment l’alegria m’omplia de dalt a baix, m’omplia tant que la tristesa, l’angoixa i la incertesa eren incapaces de treure el nas, s’amagaven covardes darrere meu. I la boca ho sabia, i somreia d’orella a orella, i els ulls brillaven i les neurones deurien ballar perquè foren capaces d’escriure allò tan tan precís. Ara s’ha esvaït, s’ha esvaït la sensació, la memòria, la imatge i fins i tot el paperet groc. Em dic a mi a mateixa que tampoc deuria ser tant important si no vaig tenir la cura d’endreçar bé el paper. Però aquest pensament em sulfura encara més que el fet d’haver-lo perdut. Fou important, va ser un moment idíl·lic, del que vaig ser capaç d’escriure’n la sensació, perquè les sensacions són el més difícil d’escriure, oi? Sí, d’això n’estic segura, les sensacions són difícils de traslladar lletra per lletra, i un moment de lucidesa que tens el deixes perdre en la immensitat de la teva bossa. Deixa’m buidar tota la bossa… a veure… papers i paperets, cap de color groc, i dins la llibreta? Per què no ho vas escriure a la llibreta com fas sempre? No la deuria dur a sobre… au va, sempre la portes al damunt, encara que vagis carregada com una mula, ho vas escriure al paper groc perquè és el primer que vas trobar, per evitar furgar a la bossa, el paper estava enganxat al llibre que estaves llegint, com a punt de llibre, perquè això també et fa molta mandra, buscar un punt de llibre cada vegada que comences un llibre i agafes el primer que trobes, li va tocar al paperet groc on després hi vas escriure allò. Deixa’m mirar la llibreta no fos cas que l’hagués endreçat a dins… no, res de res, tampoc deuria ser tant tan important, que sí que ho era, no, fou un pensament efímer fruit d’una casualitat, no havia passat res realment important, però el pensament, la sensació que se’n derivava era com ho diria… bé de fet és igual, perduda està la nota i el pensament. En tornaré a tenir de semblants, això segur, i quan això passi els anotaré a la llibreta i després me’ls tatuaré al front, figuradament esclar, els pensaments agradables no haurien de desaparèixer mai, potser sí que me l’hauria de tatuar de debò. No, els tatuatges no m’agraden, fan indefinides les sensacions d’un instant, és millor escriure-ho en un paperet groc i perdre’l que fer permanent un pensament.

Anuncis

2 thoughts on “pèrdues

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s