Posar el cor als ulls

Deu ser la lluna plena, o que tinc el dipòsit ple fins dalt, perquè les emocions em sobreeixen i cada mirada es converteix en un connector màgic que em transporta d’un lloc a l’altre del meu imaginari, ple de memòria i somnis.

Com recollir petxines un matí assolellat d’hivern, amb el convenciment que una vegada a casa, allà dins del pot de vidre, es convertiran en ones i marinada.

Com ser en un prat pirinenc i t’emboliquin un estol de papallones blaves, conscient de l’experiència extraordinària.

Posar el cor als ulls…