Categoria: això no és una meravella
-
Només les flors
Només les flors, ni el cel gris, ni el vent fred. El dolor d’Ucraïna –. Sostenir la flor, sostenir el patiment. M’afligeix la sobreposició d’imatges, els mars roses dels presseguers florits, l’abisme enrunat de la barbàrie, les onades verdes dels camps de blat i el comptador de vides que no els veuran segats. Només les…
-
Dike
Ens aguantem damunt estructures inestables, esperant surar durant la caiguda. Les togues – corbs- auguren presagis, desvien paradigmes, volant, cadascun, en el seu trosset de cel, partit tal i com ho faria un mirall. Els semidéus, amb la raó presa, faran contrapès, trencant l’escultura de la deessa. Tot era un miratge, o un eufemisme.
-
Estic enfadada
Ja fa cert temps que alguna cosa dins meu va decidir que la ràbia no em convenia massa i vaig aprendre, inconscientment, a transformar-la en tristesa, que té una forma menys lesiva, pels altres, de sortir. No cal dir que des de llavors ploro més, però ja està bé, també ric sovint. Però això no…
-
xxxxxx…
M’han trencat la campana de vidre, els cristalls que se’m claven toquen les ferides antigues i el dolor xiscla desorientat. El silenci interior topa violent amb la necessitat de l’explicació, voldria suturar-me la boca i els dits per no poder respondre ni dir res, callar fins que…, no sé fins quan, perquè he de…
-
vella europa
Vella europa ¿què t’han fet? Creus de filferro t’envolten l’ànima ¿on és la teva panxa acollidora? ¿com has alletat als teus fills que es creuen hereus d’un destí suprem? vella europa, platges negres, portes cegues, podries ser qualsevol de les dones que corren amb les criatures a les mans, vella europa, ¿i el nens?…
-
UMA!!! QUÈ HAS FET?
Uma!!! Però què has fet? que tens la meva edat! que és normal tenir arrugues i que les coses comencin a caure, no passa res. Què t’hi ha portat? El pensar que tindràs més papers ? no siguis ingènua, ni que tinguis la cara tibada com la tela d’un quadre, tens l’edat que tens, i ja…
-
DIARI: mutilació genital femenina
Llegeixo amb absoluta perplexitat, tristesa i impotència, que l’anomenat Estat Islàmic obligarà a 4 milions de dones, d’entre 11 i 46 anys a ser sotmeses a una ablació del clítoris per tal d’evitar la immoralitat i promoure actituds islàmiques, mesura aquesta que s’entén com un regal d’ Al Bagdadi a la gent de Mossul… No…
-
TRENCANT EL SILENCI
Ha decidit que serà la darrera vegada, fa temps que no pot més, les llàgrimes es van acabar fa dies, té la mirada morta, fa temps que no s’agrada, fa temps que no s’estima, menja per aplacar l’angoixa, sense gana, beu per amagar la por, sense set, ja no crida, se li ha fos…
-
VIRGI, amb V de valenta
Quan la gent desapareix la tristesa ens colpeix, sigui una mort temuda o inesperada. La teva era temuda, la malaltia t’ha anat mossegant, a vegades molt a vegades poc, no li has posat gens fàcil li ha calgut molt de temps per vèncer al teu coratge, la teva força, la teva energia, el…
-
DE SUBMISSIONS, AVORTAMENTS I PALLES
D’uns dies ençà la meva bossa de paciència d’urgència per llegir l’actualitat s’està esgotant… quan llegeixo quelcom que m’agrada, immediatament ho escampo per les xarxes socials, quan llegeixo alguna cosa que no m’agrada gens, també, però a vegades tinc una espècie de filtre que em demana cautela, quan crec que excés de tuits pot implicar…
-
CASTORS, TREMOLORS, OH EUROPA, MISSA, GROSSA, DOCENTS BALEARS
* Aquesta entrada l’havia de fer la setmana passada, però crec que el tremolor em va desordenar les idees i amb el dubte de si ja s’han assentat o no, com a mínim sí que em veig amb la capacitat o necessitat d’abocar-les. A mi els castors sempre m’han semblat una animals simpàtics, simpàtics i…
-
A UNA ESTRELLA QUE S’APAGA…
* Hi ha dies que pesen més que d’altres, fins i tot hi ha dies que pesen molt, moltíssim. Hi ha dies que una estrella s’apaga, així de cop i de cop et quedes sense alè, si l’estrella és molt propera et deixa un bon temps sense llum, a vegades les estrelles sense ser massa…
-
NO VULL, NO!
Ja fa uns dies que ho veig tot força gris, gris fosc, gris i trist, i les paraules que em volten pel cap i que van formant frases i que després si trobo el temps suficient es converteixen en entrades al bloc, són tristes i fosques i fins i tot amarguegen i no vull, no. …
-
LA PICONADORA
L’he vist creuar els quatre carrils d’entrada de la ciutat, mirant pel retrovisor l’he vist córrer, corria fugint, no només d’aquella manera que es corre quan travesses imprudentment una carretera, corria fugint, com deu haver après a fer des de petita. M’hagués agradat parar i dir-li que no cal que fugi que pot corre i…
L'anna al país de les meravelles 