TRENCANT EL SILENCI

 

wpid-img_20141125_122559.jpg

Ha decidit que serà la darrera vegada, fa temps que no pot més,  les llàgrimes es van acabar fa dies, té la mirada morta, fa temps que no s’agrada, fa temps que no s’estima, menja per aplacar l’angoixa, sense gana, beu per amagar la por, sense set, ja no crida, se li ha fos la veu. Per sortir al carrer s’ha de pintar, la transparència que ha adquirit amb els anys delaten encara més els cops rebuts, no només els físics, aquests  rai  acostumen a curar-se, els cops que li fan més mal són els altres, els blaus interiors, els que li van començar a llimar l’autoestima fins a fer-la desaparèixer, els que la tenen sotmesa al control més absolut, els que li diuen com ha de vestir, com s’ha de comportar, els que l’obliguen a somriure, els produïts per la ignorància, pel parlar  sense mirar-la, per l’absència d’una orella que se l’escolti, per la mirada a terra dels veïns quan surt cada matí,  pels que li diuen que aguanti,    pels que li diuen que no pot ser  sense oferir-li una nansa on agafar-se. Ha decidit que serà la darrera vegada, per protegir-les a elles, el fruit de la seva tortura,  per evitar futures víctimes per  no conèixer altre model.

Les vesteix, es vesteix, no es pinta, les abriga, s’abriga, surten de casa, les claus a dintre, baixen, caminen, caminen sense tombar, mai més, el cap enrere, caminen sense baixar, mai més, la mirada. Finalment una mà amiga la va agafar fort, la va assessorar, li va dir on havia d’anar, va començar a viure, amb moltes dificultats, va començar a respirar, amb molta ajuda, va començar a ser lliure.

Dedicat a totes les dones, de tot el món, que d’una manera o altra viuen sotmeses a qualsevol tipus de violència de gènere, sigui a casa, a la feina o al carrer. Als  milers i milers de dones que no poden ser elles mateixes  ni decidir el seu recorregut vital, a les que reben maltractaments psicològics esporàdics o continuats, a les que reben maltractaments físics, a les que pel camí  han perdut la vida,  per totes elles… TRENQUEM EL SILENCI, ajudem-les a què el trenquin.

La fotografia és de la Cristina Biosca

Advertisements

2 thoughts on “TRENCANT EL SILENCI

  1. Tant de bo n’hi hagués més com la teva protagonista, valenta, encara que tard, per fugir de la tortura i deixar enrere el malson. Moltes no arriben ni a aquest punt i tenen un final pitjor. I la mort no és la pitjor fi que pots patir. Estar morta en vida és encara pitjor. S’han d’aconseguir evitar situacions així, i si algú te ganes de comportar-se d’aquesta manera, que el càstig sigui en conseqüència, ja està bé de ser tolerants amb aquestes coses.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s