LA PICONADORA

L’he vist creuar els quatre carrils d’entrada de la ciutat,  mirant pel retrovisor l’he vist córrer, corria fugint, no només d’aquella manera que es corre quan travesses imprudentment una carretera, corria fugint, com deu haver après a fer des de petita.
M’hagués agradat parar i dir-li que no cal que fugi que pot corre i prou, que ningú la persegueix, ningú l’aixafarà, ningú l’engraparà…però no he parat ni he anat al seu darrere, m’he quedat impassible rumiant si no arribarà un dia en què la societat en la que hem tingut la sort de néixer acabarà obligant-nos a córrer fugint, esdevindrà una piconadora no ja dels nostres anhels sinó del que ja teníem per segur.
Sanitat, educació, polítiques d’equilibri de les desigualtats socials, tot plegat és tan fràgil i el martelleig constant va esquerdant-ne no només el que percebem i  rebem sinó els seus fonaments, dificultant així la seva reconstrucció. Potser enlloc de córrer fugint haurem d’empènyer enrere la piconadora i enfortir els fonaments i  plantar-hi flors al costat.
Anuncis

4 thoughts on “LA PICONADORA

  1. Jo no tinc raons a mà per a convencer ningú per deixar de fugir, però aquesta proposta teua de plantar-hi flors pot ser una alternativa!(a vegades els teus relats "golpean fuerte", com la relitat, això no cal dir-ho)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s