DE SUBMISSIONS, AVORTAMENTS I PALLES

unnamed

D’uns dies ençà la meva bossa de paciència d’urgència per llegir l’actualitat s’està esgotant… quan llegeixo quelcom que m’agrada, immediatament ho escampo per les xarxes socials, quan llegeixo alguna cosa que no m’agrada gens, també, però a vegades tinc una espècie de filtre que em demana cautela, quan crec que excés de tuits pot implicar una publicitat excessiva d’una informació que no m’agrada. Aquest fou el cas de la publicació del llibre “Cásate y sé sumisa” de la italiana Constanza Miriano, pel títol bé podria ser un llibre d’humor, però no, és un llibre seriós, però podem estar tranquil·les, en cap cas promou la violència de gènere (veure entrevista a l’autora aquí), només promou una cultura basada en la desigualtat i en la jerarquia entre gèneres, la igualtat, allò que només s’ha assolit sobre paper,  on cada dia compta per avançar, allò que diverses generacions han hagut d’anar treballant, poc a poc, vinclant una dura barra de ferro endurida a base de tradicions, creences, dependència  i sobretot incultura. Evidentment cada ú ha de ser lliure de ser com vulgui, i si es vol ser submís o submisa allà ell o ella, però hi ha d’haver l’opció d’escollir, i aquest tipus de discursos quan encara no s’ha assolit la igualtat plena, la dificulten i fins i tot la impossibiliten, la igualtat i de retruc la llibertat.

Però continuem, després va venir la modificació de la llei de l’avortament, aquí sí que em vaig deixar anar, tuiterament parlant, tornem a situar la dona per sota el poder d’algú, tornem a dir-li què pot fer i què no pot fer, fins i tot ens diuen que econòmicament anirà molt bé per al país, perquè com que hi haurà més naixements en el futur hi haurà més treballadors que aguantin el sistema, si la limitació de les causes d’avortament ja em sembla una ingerència a la llibertat personal, la justificació econòmica de la llei em sembla un insult. Tornem a crear desigualtat entre dones amb recursos, que continuaran avortant, i dones sense recursos que hauran de tirar endavant uns embarassos no desitjats i per tant amb menys recursos, desigualtat entre homes i dones, perquè com sempre qui en surt més perjudicada i a qui desproveeixen de la seva capacitat de decisió és a la dona.

I avui, veig que un diari explica en el seu apartat d’educació sexual, com de dolent és masturbar-se, només desitjo que sigui cert que pocs adolescents llegeixen el diari, perquè si algun s’ho llegeix i s’ho creu li auguro uns quants anys de suport psicològic, articles farcits de frases com aquestes, que us recomano llegir perquè de debò que no tenen pèrdua:

  “En resumen: para evitar la masturbación o salir de su círculo vicioso hay que empezar por decidirse a hacerlo sabiendo que es posible y sano. Pero además, hay que poner medios concretos para fortalecer esa decisión: protegerte de la erotización, tener un estilo de vida saludable, ocupar constructivamente tu tiempo libre y elegir bien tus amistades. Así estarás preparándote para el amor sólido, que pasa por ser dueño de tu sexualidad, y no permitirás que la masturbación le quite calidad a esa capacidad de amar.”

En aquest cas les víctimes no són exclusivament les dones, també els homes,  però torna a ser un cas clar de coacció de la llibertat personal.

Està claríssim qui hi ha darrera dels tres exemples que he citat, i també està clar cap on els agradaria portar a la societat,  reconeixent  que vivint on vivim és difícil que aquesta  doctrina (no se m’acut  altra manera de dir-li) cali fons, però tinc clar que hi ha llocs, sectors, famílies…on és un discurs que amb prou feines havien deixat d’escoltar i ara els torna a caure per totes bandes.

Mentre creixia estava convençuda que la societat estava en contínua millora, que nosaltres estàvem molt millor que els nostres pares, i aquests respecte els seus també…però no, certament la humanitat va endavant i enrere, endavant i enrere,  el que no em pensava, és que el recorregut del pèndol fos tan curt.

Tingueu el tipus de relacions que vulgueu, però sempre partint de la igualtat, procureu no quedar-vos embarassades si no ho desitgeu però si us passa sempre hi ha solucions i si us plau feu-vos les palles o el que  us vingui de gust quan ho desitgeu….

PS- Afortunadament no tota la premsa és igual, article publicat a el País, sobre els beneficis de  “l’autosatisfacció”

Anuncis

2 thoughts on “DE SUBMISSIONS, AVORTAMENTS I PALLES

  1. Bé, no cal dir que avui estic completament d’acord amb tu, signaria tots els punts. Però és que a més, em costa entendre que en ple segle XXI encara hi hagi gent retrògrada que no pensi així. Però bé, com sempre, tothom és lliure de pensar el que vulgui. El problema és que aquests volen obligar-nos als altres a fer el que ells diuen. I un cop més, la diferència entre uns i altres és la llibertat. Uns la coarten, pensant que tenen la veritat absoluta, i els altres deixem que cadascú faci el que vulgui. Definitivament, hi ha gent que pensa que les persones encara no sabem pensar per nosaltres mateixes i ens cal direcció. Amb quin dret es creuen ells els nostres directors?

  2. Per sort tot el que twitteges no son sempre males noticies com aquests 3 exemples, crec que ahir en vas difondre com a mínim una de ben bona 😛

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s