Categoria: altres històries
-
La mà molla escolta el lament antic que la font canta
Has deixat d’intentar entendre el murmuri de la gota quan s’endinsa a la pica plena d’aigua. Has comprès, finalment, que el misteri està en tot allò que s’amaga darrera la paraula. La mà molla escolta el lament antic que la font canta.
-
sirenes…
¿Quin déu (minúscul) has cregut ser? ¿Quin parnàs has habitat fins ara? Sents rumors d’un blau mediterrani i et creus haver-lo conquerit amb la banya perduda de víking. Hauries de posar-te el cargol de mar a l’orella i fer-te teva la reverberació, potser fins i tot sentiries el cant d’un sirena que encongit no…
-
l’afilador
Passa l’afilador pel carrer, la gravació diu que ho afila tot, sortiria del meu cau de papers i li preguntaria si també afila les ànimes. Probablement riuria però potser em diria que sí i pujaria a la seva furgoneta on m’explicaria que de jove afilava des d’una bicicleta, que després va esdevenir una motocicleta, però…
-
nusos
A vegades se m’omple massa el cor, no sé administrar tot l’amor que duc dintre, les paraules se’m fan un nus i no recordo l’ordre de les lletres, escriuria plor en lloc de bes, escriuria pena en lloc de somni, escriuria oblit en lloc de record… quan això em passa intento desfer el nus de…
-
nihil obstat
Un túnel de vides a mig explicar, el fred d’una pantalla, l’absència de tacte, la paraula, només la paraula farceix somnis i nits en blanc. La memòria d’un cos tatuada entre els dos pits, sospirs transcrits i la llàgrima amagada darrere somriures que il·luminen la foscor d’abruptes matinades. A mig camí de la vida escolta…
-
regals
Ell va haver d’anar a respondre una trucada i ella es va quedar esperant-lo al banc al costat de la cantant que a l’entrar al museu els havia obsequiat amb un cançó a capella. Els dos s’havien sorprès i li havien agraït amb un somriure cada ú. Just en aquell moment entrava una parella gran…
-
pèrdues
Busco dins la bossa plena de papers i paperets, sé que hi ha de ser, aquell trosset de paper de color groc, allà on vaig escriure tot allò que sentia en aquell precís instant, en aquell moment. No el trobo i ara seria incapaç d’endreçar les idees i les paraules tal i com ho havia…
-
HURACÀ
Com un huracà, el veia enamorar-se amb la força d’un huracà, amb la impossibilitat de dissimular absolutament res, amb la voluntat certa de què tothom sabés que havia caigut a la xarxa d’afrodita sense oposar cap tipus de resistència. Tothom ho percebia, fins i tot jo, espectadora involuntària, involuntària perquè ell m’havia instal·lat en…
-
PERDONA UMA!!!
Perdona Uma!! Que ens van enredar, ens vàreu enredar, que no t’has canviat la cara, que només van pintar-te diferent per cridar l’atenció i que tothom digués que havies sucumbit a l’embruix del bisturí, i així poder-ho desmentir i quedar la mar de bé, i tornar ha ser l’Uma de sempre. Perdona noia, normalment intento…
-
calidoscopi
Un dia em vaig fer petita, petita… (s’ha de llegir amb la veu molt baixa) per passar entre les pestanyes dels ulls dels altres i observar la seva mirada, per poder entrar a les seves narius i olorar la mateixa fragància, per mullar-me dins la seva boca i saber-ne els seus aromes per passejar dins les…
-
HERSTORY – Butxaques
A cada butxaca un silenci A cada butxaca una llàgrima malversada A cada butxaca una llengua mossegada A cada butxaca un bocí de somni A cada butxaca un crit ofegat A cada butxaca un desig amagat A cada butxaca un no mai esmentat A cada butxaca un somriure estroncat A cada butxaca una abraçada imaginada…
-
DIARI: Saint Phalle, inseguretats i abraçades
Sant Google ens diu que tal dia com avui de 1930 va néixer Nikki de Saint Phalle, nom que vinculo a les magnífiques escultures que hi ha a la vora del Centre Pompidou, i que em remeten directament a la mirada infantil de la primera vegada a la ciutat de la llum, igual que els…
-
POSTALS DES DE L’ÍNDIA: MERCAT DE VIDA -GIORDANO BRUNO
I MÚSICA El bell so d’una música constant. D’homes, de dones, de nens, D’esperances, de presses. Música de llum, d’olors. D’ahir, de sempre. Música de vida. II LLUM I mentre jau a terra la vella Idirasi Bellament vestida amb un sari rònec pel pas de massa vida. Prima i menuda. Pansida pels…
-
VELLA
Cada dia a l’entrar a la dutxa el mateix pensament, si caic i em faig mal no em trobarà ningú fins d’aquí uns dies, només quan la pudor s’escampi pensaran que he mort, no és que li tingui por a la mort, de cap de les maneres, des que va morir la mare, que s’aferrà…
-
DIARI: D’ÀNIMA, GYOTAKUS, VIKINGS I SOROLLA
Ahir va ser un dia intens, molt intens, la nit abans havia anat a dormir tard amb el cor encongit i la cara plena de llàgrimes, enganxada a les pàgines d’Ànima de Wajdi Mouawad i em vaig despertar molt d’hora perquè no podia suportar no saber com continuava, vaig continuar plorant i amb el cor…
-
AVUI L’HE VIST
Feia anys que no la veia. De fet pensava que era morta. Recordo la seva mirada sempre a terra, com si no fos prou per compartir ascensor, edifici o vida. Recordo que el seu marit era pastor i feia basarda, alt, seriós, un deix de ràbia, mai cap paraula. Morí, ella va mantenir l’olor un…
-
AVUI VOLIA SER ORENETA
Avui volia ser oreneta, l’oreneta que vagareja pels camps, que estiueja en els menuts nius perfectament construïts. Avui volia ser oreneta, per anar amunt, per observar amagada rere els núvols, per fixar-me en allò que no es veu, per deixar els peus a terra. Avui volia ser oreneta, per seguir les onades i volar…
-
DUBTES
Només ha de creuar la carretera, aquell simple gest, la decisió del moment oportú, aprofitar la dubitació dels conductors a l’hora de prémer l’accelerador, el dubte de si arribaran a frenar, el dubte de si es va equivocar amb aquella decisió presa, havia d’haver-se quadrat aquell dia? hauria sigut tot diferent si hagués marxat…
-
SENSE RES A FER
M’he quedat tancada fora, amb 5 € i les claus d’un cotxe que no és meu. O sigui sense mòbil, sense claus per tornar a entrar, sense llibre per llegir, sense haver esmorzat… Busco una terrassa on esperar, una vegada asseguda, m’omple una una sensació que feia anys que no tenia, no tinc res…
-
CAMINANTS
Caminen a bon pas, ella fa cara d’adormida, els ulls botits, la cara lleugerament inflamada, el cabell moll, no s’ha dutxat, això ho farà a la tornada, només s’ha mullat els rínxols perquè només fos la cara la que delatés que s’acaba d’alçar. Duu unes malles negres que li premen les cuixes i posen en…
L'anna al país de les meravelles 