AVUI VOLIA SER ORENETA

wpid-img_20140731_135959.jpg

 

Avui volia ser oreneta, l’oreneta que vagareja pels camps, que estiueja en els menuts nius perfectament construïts.

Avui volia ser oreneta, per anar amunt, per observar amagada rere els núvols, per fixar-me en allò que no es veu, per deixar els peus a terra.

Avui volia ser oreneta, per seguir les onades  i volar sense destí, fins a la vora.

Avui volia ser oreneta, llençar-me sense por damunt la terra bladera, segada, encalçant l’aliment  i oferint-lo a becades.

Avui volia ser oreneta perquè el cant dels meus xiscles embolcallés el crit somort de tanta misèria.

Avui volia ser oreneta,  per notar l’aire contra la cara, per netejar les teranyines enganxades a les ales.

Avui m’he llevat oreneta.

Anuncis

3 thoughts on “AVUI VOLIA SER ORENETA

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s