l’afilador

EL AFILADOR CALLEJERO

Passa l’afilador pel carrer, la gravació diu que ho afila tot, sortiria del meu cau de papers i li preguntaria si també afila les ànimes. Probablement riuria però potser em diria que sí i pujaria a la seva furgoneta on m’explicaria que de jove afilava des d’una bicicleta, que després va esdevenir una motocicleta, però que ara la màquina pesa massa i els objectes a afilar s’han anat complicant i a vegades cal desmuntar una màquina de tallar embotits, i jo me’l miraria amb el coll lleugerament inclinat i li demanaria que em desmuntés, que estic segura que el meu disc de tallar està del tot desafinat, ai perdó “desafilat” o com es digui, i tornaria a riure i em diria que si no tinc cap ganivet ni tisores no pot fer res per mi, i jo li diria que és una llàstima que no perfeccioni la màquina per afilar persones, perquè potser així seríem més incisives i a algunes no ens caldria plorar davant la impotència amb que sovint ens obsequia la vida. Tornaria a riure i em diria que tinc raó, però que al cap i a la fi, les llàgrimes sempre són millors que una fulla afilada.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s