PERDONA UMA!!!

uma-thurman-714505

Perdona Uma!! Que ens van enredar, ens vàreu enredar, que no t’has canviat la cara, que només van pintar-te diferent per cridar l’atenció i que tothom digués que havies sucumbit a l’embruix del bisturí, i així poder-ho desmentir i quedar la mar de bé, i tornar ha ser l’Uma de sempre.

Perdona noia, normalment intento ser cauta amb aquest tipus de notícies, però mira t’ho agraeixo perquè ha servit perquè es torni a parlar de l’esclavitud a la que estem sotmeses les dones i ara també els homes, a la de certa bellesa, una única i certa bellesa, sense tenir en compte que tothom té la seva pròpia. Al debat sobre si per determinat tipus de feina o jugues a aquest joc o ja pots plegar veles, al debat de com influenciem als que estan en procés de metamorfosi, de la infància a l’edat adulta.

Recordo que una de les lliçons més grans que mai m’han donat sobre la bellesa, va venir, fa molts anys, de dues noies finlandeses, rosses amb uns ulls blavíssims quan a mi i a la meva germana-amiga C. ens van dir que érem guapíssimes i les dues ens vam mirar i immediatament ens vam posar a riure i a dir-los-hi que les guapes eren elles, així entre rialles, vam arribar a la conclusió que l’ideal de bellesa no és mai la pròpia i més encara en una societat, com la nostra, que li costava tant de reconèixer-la. Ara potser ens hem passat, perquè estem tot el dia dient-los als nostres fills que són guapíssimes i guapíssims… però és que no ho podem evitar, vaja jo no puc, i els hi ho repeteixo a ells i a tots els infants del meu entorn, perquè tots ho són, i els joves i els adults i els grans, per què tots ho som de bells, oi? i a vegades va bé que ens ho recordin. Que no sóm guapos per ser iguals que una nina ni tenir la mida suposadament perfecta, som bells perquè som com som.

Mira estic contenta que només fos maquillatge, per què només era maquillatge, oi? és que avui en dia hi ha tanta tecnologia que vés a saber… segur que han inventat un esprai que et deixa sense arrugues i sense  expressió durant les hores que dura una cerimònia de lliurament d’uns premis o que sé jo… no cal que ens expliqueu la tècnica, particularment m’agrada assemblar-me a mi mateixa, amb tots els meus defectes i totes les meves arrugues… també és cert que no he de passar per una estora vermella ni sortir a cap revista.

Gràcies Uma i disculpa’m !

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s