DUBTES

wpid-img_20140709_145143.jpg

 

Només ha de creuar la carretera, aquell simple gest, la decisió del moment oportú, aprofitar la dubitació dels conductors a l’hora de prémer l’accelerador, el dubte de si arribaran a frenar, el dubte de si es va equivocar amb aquella decisió presa, havia d’haver-se quadrat aquell dia? hauria sigut tot diferent si hagués marxat  lluny?  El dubte de si mai serà capaç de tenir força de voluntat, el dubte de l’encert en la decisió de no haver volgut ser mare, dubte que dia si i dia també li ressona dins les temples, fou una decisió d’ella, d’ell, compartida, ho dubta. El dubte d’estar malgastant la seva vida, el dubte de tenir prou energia per acabar de viure-la, el dubte de què fer per sopar, i per dinar l’endemà, el dubte de si haurà d’anar a comprar, el dubte de què comprar. El dubte de si mai ha conduït ella o sempre ha anat a remolc. Es pregunta que hagués passat si hagués estudiat, un dubte que l’ha rosegat sempre, seria més feliç? ho dubta, s’esforça a recordar-se que la felicitat sovint depèn d’un mateix, no recorda quines expectatives tenia ni quants llistons va col·locar. Dubta de si és important per a ningú, recorda haver-ho sigut, ara ja no hi són, torna a mirar la carretera banda i banda, dubta de si passar o deixar-ho estar. Dubta de si la vida és simplement això, esperar el moment oportú per creuar el carrer, ho dubta, a la força ha de ser alguna cosa més, dubta de si els qui creuen en un déu, realment creuen que tot té un sentit, per insignificant que sigui, per cruel que sigui, ho dubta. Dubta del què li ha dit el metge, i si no fos cert? i si les proves estiguessin equivocades i no fossin seves?  i si el diagnòstic fos erroni? Podria ser, a vegades passa. Torna a mirar l’asfalt, i el veu que s’apropa, imponent, de quatre eixos, ara és el moment, no ho dubta.

Anuncis

6 thoughts on “DUBTES

  1. El camí que vam triar potser no és el millor que podria ser, però és el nostre, i no seríem qui som si haguéssim triat un altre. Però són massa dubtes i massa incerteses en aquest escrit. I aquest final és força inquietant…

    • Xexu, no pateixis la protagonista és totalment fictícia, tot i que crec que hi ha moments a la vida que els dubtes poden paralitzar, per tant a vegades no cal dubtar massa i fer el que et dicti la consciència o el cor o el que sigui.

      la intenció era que el final fos molt inquietant, per tant si t’ho ha semblat força ja em fas feliç!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s