CAMINANTS

camí ral

Caminen a bon pas, ella fa cara d’adormida, els ulls botits, la cara lleugerament inflamada, el cabell moll, no s’ha dutxat, això ho farà a la tornada, només s’ha mullat els rínxols perquè només fos la cara la que delatés que s’acaba d’alçar. Duu unes malles negres que li premen les cuixes i posen en evidència que el pas del temps no és gratuït, una samarreta de fibra de color fúcsia i una dessuadora de cremallera també negra, ben bé com qualsevol anunci de la marca líder en roba esportiva, als peus calçat esportiu per caminar. Ell fa cara d’acabat de prejubilar, fa hores que és despert, vigorós, dur l’equipament equivalent masculí, tot color beix clar i un sol bastó, els esperen més avall.

Faran una excursió caminant, a bon pas, ells exultants de la seva nova condició, val més prendre-s’ho així diuen algunes veus, amb la necessitat imperiosa d’omplir cada segon de cada dia de l’any, dividint el dia entre l’esforç físic i el mental, procurant acomplir amb la màxima “mens sana in corpore sano”, tot i que sovint l’experiència els hi diu que és a l’inrevés. Han d’aprofitar els anys que els hi queda abans no tinguin néts, sort que la cosa està complicada i ara per ara és inversemblant.

Ell tornarà a estudiar, allò que sempre va desitjar i que mai va fer, també farà francès i anglès i potser fins i tot agafarà la guitarra que dorm al traster. Ella continuarà pensant el dinar, el sopar, el berenar i l’esmorzar, fent la llista del què cal comprar, anirà al súper o potser o farà ell, i a la carnisseria, a la fruiteria i al forn de pa, de tant en tant a la perruqueria. Continuarà netejant, rentant i planxant, tot i que cada matí caminaran.

Cada vespre es vestiran, presentacions de llibres, pel•lícules interessants, xerrades i trobades, que si una oenagé o el banc d’aliments, la qüestió quedar bé. Els caps de setmana aniran a sopar amb amics, a riure per no semblar avorrits. Ell feliç de tanta llibertat, ella atrapada dins la mateixa realitat.

Així passaran un temps, ella es cansarà de tan caminar i fins i tot de sortir a sopar, es cansaran de ser tot el dia tant prop, ell rondinarà ella s’hi tornarà, ell marxarà uns quants dies a caminar, ella respirarà. Procuraran fer cada ú la seva, ell al carrer ella a casa que té molta feina a fer.

Ella es posarà malalta i ell la cuidarà, però un dia morirà, ell la trobarà molt a faltar. I descobrirà tot el què la feia rondinar i potser amb una mica de sort ho valorarà, la plorarà, sobretot per no poder-li explicar. Passaran dies, ell tornarà a caminar, a estudiar, però també haurà de comprar i cuinar i netejar i planxar…per sempre l’enyorarà.

Anuncis

3 thoughts on “CAMINANTS

  1. Ostres… no dic que no sigui una història viscuda un munt de vegades, però no per això és menys trist pensar que aquestes situacions es donen…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s