nusos

img_20160510_154208.jpg

A vegades se m’omple massa el cor, no sé administrar tot l’amor que duc dintre, les paraules se’m fan un nus i no recordo l’ordre de les lletres, escriuria plor en lloc de bes, escriuria pena en lloc de somni, escriuria oblit en lloc de record… quan això em passa intento desfer el nus de lletres atrapades dins del pit, però hi ha dies que sóc poc destra, i el nus enlloc de desfer-se es fa més gran, quan això em passa, m’assec on sóc, tanco els ulls, els repasso tots, un per un, i els explico que el meu cor és el que és, que si salten tots alhora em maregen i els acabaré vomitant un darrere l’altre fins que em quedi buida, els demano que es recol·loquin, cadascun sap perfectament el lloc i l’espai que ocupa. Es calmen, sempre s’acaben calmant, es desfan els nusos, i les lletres recuperen al seu lloc, les paraules tornen a brollar i els meus ulls tornen a somriure.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s