AVUI L’HE VIST

wpid-img_20140816_020507.jpg

Feia anys que no la veia. De fet pensava que era morta. Recordo la seva mirada sempre a terra, com si no fos prou per compartir ascensor, edifici o vida. Recordo que el seu marit era pastor i feia basarda, alt, seriós, un deix de ràbia, mai cap paraula. Morí, ella va mantenir l’olor un cert temps, el dol molt més. El cap encara cot, mai cap mirada, mai cap somriure. Un dia tota la tristesa acumulada la ferí, ranquejava d’una cama i la boca li penjava, d’un negre estricte, sense acotar el cap, sense fixar la mirada, com si nos fos prou per compartir ascensor, edifici o vida. Avui l’he vist, pensava que era morta, caminava agafada del braç del seu fill, ranquejant, el cap alt, la brusa clara, la mirada a l’hortizó i la boca mig torçada.

Anuncis

2 thoughts on “AVUI L’HE VIST

  1. M’has fet pensar en una altra cançó dels Amics de les Arts. Escolta-la si pots, es diu ‘La dona vestigi’, i em sembla que s’escau força a com has vist la veïna…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s