DIARI: calaixos, Salgado i una altra expo

 

wpid-dsc_0157.jpg

Mig cap de setmana a la ciutat, en tren, per llegir, començo finalment “Albert Serra (la novel·la, no el cineasta)” fa temps que la tinc a la tauleta de nit, em fa riure i és intel·ligent, però tanta platja, ara com ara, no em ve massa de gust i potser faré com el protagonista i la deixaré a mitges, amb la intenció de continuar-la en un altre moment, tinc massa teca… i ara fa massa fred per passar el dia a la platja rumiant.

over-the-town

Després d’un sopar fantàstic i boníssim i amb una companyia encara millor, passeig en moto per la ciutat adormida, amb aquella sensació del quadre del Chagall, “over the town”, m’agrada la sensació, feia molts anys que no la tenia, des de que vaig deixar de treballar a Barcelona, 18 anys… s’obre un calaix, els viatges Balmes avall amb l’advocat damunt la vespa vermella, cap als jutjats, en aquell despatx on després d’una llarga passantia vaig decidir que no volia exercir.

Un altre calaix, vaig aprendre a anar amb moto pel barri de Gràcia, el mateix on anem dissabte a la nit, aquella moto de coloraines de la meva cosina, que em permetia recórrer la ciutat de punta a punta, dels jutjats a la facultat… tanco el calaix amb un somriure, les eternitats, a vegades, fan somriure. Atrapo el bon record de la nit i el guardo en un calaix encara més antic, amb aquella carona de nen que tenia, embolcalla amb les paraules i sap escoltar, que bé ser aquí, penso.

M’espera un llum de sal i una habitació calentona, en aquella escala tan familiar que encara fa la mateixa olor de sempre. Al matí, el sol entra pel cel obert de la cuina, faig un te llegint Salvat Papasseit, no puc evitar tafanejar les prestatgeries dels altres, i quan baixo pel vell ascensor, d’aquells amb les portes de fusta i vidre i passo pel 2n pis, obro el calaix immens de l’àvia.

wpid-img_20141228_095511.jpg

Me’n vaig a veure al Sebastiao Salgado, fa dies que la tinc pendent, tanta bellesa m’esborrona, què li hem fet al món, que només queden verges els llocs complicats o inaccessibles? Aigua, arbres, fulles, gel, cel, sol, bèsties, persones… l’equilibri perfecte, condicions extremes, bellesa extrema, crítica, hi viuríem nosaltres així… no sobreviuríem, més aviat… cada foto mereix un ohhh, un extremir-se de plaer visual, sensorial… aquest home és un geni… Surto quan comença a omplir-se massa, corrues de persones esperen a fora per endinsar-se a la gènesi.

seabastiao-salgado-26

Sebastiao Salgado

Aprofito per veure “Una expo més”,  d’entrada ja t’anuncien que no et diran qui són els autors de les obres que s’hi exposen perquè no les valoris de manera diferent a com ho faries sabent-ne l’autoria, s’intueix de seguida que són artistes amateurs, dibuixos, fotografia, collages, pel·lícules, llibres… s’hi exposen les obres de diverses experiències artístiques, totes fetes per col·lectius vulnerables i al final et pregunten: Pot l’art canviar la societat? La vaig trobar una exposició fabulosa, perquè demostra que tots som/podem ser artistes, després es podrà discutir sobre la vàlua de l’obra, però d’entrada tots tenim un potencial creatiu que, com ja he escrit altres vegades, molts vam tancar amb forrellat quan érem joves, d’altres potser no l’han conegut mai.

Segurament aquests projectes no van canviar la seva vida, però estic segura que sí els va fer pujar l’autoestima i els va permetre descobrir-se més a si mateixos. Si hi aneu, és importantíssim que mireu els vídeos de tots els projectes al final de l’exposició per entendre’ls bé i després torneu a fer-hi una mirada, els veureu amb uns altres ulls.

wpid-dsc_0154.jpg

I el que sempre em resulta curiós és com en aquesta nostra vida tot es relaciona i s’interrelaciona i si la filosofia inical d’aquesta exposició és la de no jutjar l’obra per qui la fa sinó per si mateixa, la del darrer llibre que he llegit i ressenyava abans d’ahir, “Un món resplandent” de la Siri Hustvedt es basa sobretot en això, tot i que des de la perspectiva de gènere, que al cap i a la fi no deixa de ser un altre tipus vulnerabilitat, i davant d’aquestes casualitats em quedo tan bocabadada com davant d’una fotografia d’en Salgado.

Bon final d’any, doncs.

Anuncis

One thought on “DIARI: calaixos, Salgado i una altra expo

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s