diari: turisme introspectiu

wpid-20151017_104628.jpg

Camino per Portbou, serà el meu primer cap de setmana sola, sola fora de casa. La soledat no m’espanta, la practico sovint, m’agrada. Aquest cap de setmana, però, hauria escollit anar acompanyada. Feia temps que el posposava esperant el moment idoni. El moment idoni va arribar, molt diferent a com l’havia imaginat, amb la necessitat de passejar sola i lluny de casa.

M’acull el monument a Walter Benjamín, aquesta porta que baixa cap a la immensitat, crec que és un dels monuments amb més sentit que he visitat, baixo i m’hi assec, abans he estat parlant amb un senyor de Sardenya, hem parlat de WB i de Catalunya i de Sardenya… converses agradables, en altres circumstàncies l’hauria allargat més.

wpid-2015-10-22-16.59.14.jpg.jpeg

Entro al cementiri, pujo escales amunt i llegeixo un fragment de la darrera carta de WB, les cartes de comiat d’algú que decideix marxar definitivament són més que colpidores, no només pel què s’hi diu, sinó també per tot allò escrit entre línies amb tinta de llàgrima i sobretot perquè mai en llegiran la resposta. No m’hi assec, faig fotos i marxo. Abans m’acomiado, ho faré diverses vegades durant tot el cap de setmana, de fet, en una platja de Colera, he parat i he fet un petit monument de palets.

wpid-20151017_103305.jpg

A Portbou prenc un te amb llimona a una terrassa d’un bar regentat per una senyora francesa, conserva un encant juvenil, el bar és ple de personatges curiosos, els territoris fronterers sempre són destins de persones especials, compro tabac, un record molt llunyà em porta a associar el consol amb les cigarretes, me’n fumo només una. Em sento a la meva pròpia frontera.

Continuo el viatge, m’aturo a El Port de la Selva, aquí el monument és de fustes i palets, saludo al mar i a les xarxes dels pescadors. Continuo fins a Port Lligat, com que vaig sola puc entrar a veure la casa del Dalí i la Gal·la, no vaig reservar visita, no sabia on seria, però una persona sola sempre es pot encabir a tot arreu, no hi havia pensat mai avesada a anar sempre en format nombrós.

wpid-20151017_143805.jpg

És la primera vegada que la visito, m’agrada molt, el quadres d’en Dalí no m’entusiasmen, alguns em provoquen vertigen, però li reconec tot el mèrit, la immensitat de la seva obra, i la casa és una meravella en tots els sentits. M’atreu més la figura de la Gal·la, les semprevives decorant tota la casa, les fotografies del vestidor, la llibertat de la musa… A dalt de tot de l’oliverar hi ha deu cadires que miren al mar, aquelles cadires de boga a les que Dalí feu col·locar unes altres potes enganxades al darrera de manera que quedessin inclinades, era un geni, m’hi assec, i torno a acomiadar-me.

wpid-20151017_144255.jpg

Durant el cap de setmana llegeixo “El cielo protector”, de Paul Bowles, en el seu moment en vaig veure la pel·lícula, la recordo vagament, tinc una memòria de peix, en recordava el triangle amorós, la mort de Port, les magnífiques imatges del desert… (no en sabia més, tenia vint anys…) L’hauria d’haver llegit el mes d’agost quan el vaig comprar (Galaxia Gutenberg està reeditant tota l’obra de Bowles) Feia dies que una lectura no m’atrapava i m’impressionava tant, tant la lectura més superficial de la història com, i sobretot, la més profunda, més metafísica, el sentit de la vida. Una bona recomanació, algun dia en faré la ressenya.

paul i jane bowles

L’endemà, visito la canònica de Santa Maria de Vilabertran, una meravella romànica, una església magnífica, claustre, sales… la bellesa de la senzillesa.

wpid-20151018_105220.jpg

Continuo jornada i introspecció a la platja, a Sant Martí d’Empúries, el sol pica l’ullet de tant en tant, aquí el monument és més gran, un tronc, dos troncs, palets, fustes, totxanes, plomes… Empúries és d’aquelles llocs que sempre em ressitua, els xiprers (tot està escrit en els xiprers), el mar, el color de l’arena, el color de les cases, dels marges de pedra seca.

Continuo costa avall i acabo el cap de setmana de turisme introspectiu llegint a les roques d’una cala, havent après que per molt que m’acomiadi sempre formaràs part de la meva vida, continuaré mirant i caminant sempre endavant, sota el cel protector.

wpid-20151018_155139.jpg

Anuncis

One thought on “diari: turisme introspectiu

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s