Diari: relats i cercles

taoist-circle

Fa dies que les paraules no em surten, o com a mínim no ho fan de la manera que m’agradaria, sembla que he esgotat la imaginació pels relats, fins i tot els que explico estirada al llit. M’aplico la paraula màgica, aquella que sembla que ha de regir les nostres vides, les nostres relacions amb els altres, amb l’entorn… fluir, intento fluir i ser aigua com va dir en Bruce Lee en la seva darrera entrevista, “Be water, my friend”, que no és altra cosa que l’adaptació del “wu wei” de la filosofia taoista, la inacció, entesa com el no fer res, sense resistència, des de la consciència, sense obstaculitzar-se a un mateix… el wu-wei es representa amb un cercle… imatge de la perfecció.

En Miquel Martí i Pol va escriure “em canso dibuixant circumferències, i cap em surt rodona com jo voldria” (ens ho recorden avui des del QL, amb una postal de la ILC, en el 12è aniversari de la seva mort)… segurament, com ja deuria concloure el poeta, comencen a sortir rodones quan deixem de pretendre-ho.

Potser doncs es tracta només d’això, no pensar, aturar el cercle viciós de tenir el cervell en centrifugat continu, deixar que els records es col·loquin ens els calaixos corresponents, obrir les finestres i les portes, o els ulls, les mans, el nas, les orelles i el pensament, i deixar d’intentar-ho, ser aigua i dibuixar circumferències, viure…

mmp

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s