QUARANTE ANS, EN ROUTE

wpid-img_20141202_230320.jpg

Cada any fem 40 anys, cada any ho celebrem marxant un cap de setmana “children free”,  com cada any hi ha una comissió organitzadora que s’encarrega de tot  i com ja fa tres anys amb destí sorpresa…

Deixar-se portar, amb la ment oberta, no haver de pensar pràcticament en res, és una experiència a la que no estem habituats, les incerteses sempre ens fan trontollar i només la confiança cega en la comissió fa que gaudim moment a moment de tot el viatge… i el gaudim, i tant si el gaudim!

Enguany un element atmosfèric ha condicionat els tres dies, ens ha deixat mullats, humits i encongits, però no per això ha faltat l’alegria, potser fins i tot, en algun moment, l’ha fet incrementar.

Divendres

Considerats com ells sols, la COMI 2014 va permetre que tothom acompanyés a la canalla a escola i per tant vam sortir a una hora prudentíssima, la pluja nocturna havia deixat pas a un matí humit i càlid, amb la gran incògnita i els mil intents d’endevinar el destí de l’aventura.

A la primera rotonda ja es feu evident que el súper xofer és una aliat més a la causa de  la Comi, després de quatre o més voltes a la rotonda decisiva, enfila cap a la C-15 direcció muntanya, deixem per tant, l’entrada cap a d’altres destins al sud, a Òdena descartem l’oest i continuem amunt… els que apostaven per França comencen a fregar-se les mans quan deixem el trencall cap Andorra… bé!!!

Com cada any, tenim alguns amenitzadors de sala o millor dit d’autocar, acudits, records, històries que fan que ningú acluqui l’ull, no fos cas que sigui la propera víctima. Aquest any, han innovat i s’han dedicat a fer corrandes

Estem ‘nant tots d’excursió
I està conduint l…. (bis)
a saber on ens portarà

A garrotin , a garrotan , a la vero vero vero els 40 anys

Tenim una comissió de tres
dosjamones i un bon fuet  (bis)
de gana no en passarem

A garrotin , a garrotan , a la vero vero vero els 40 anys

Estem anant cap al Nord
descartem ja cap el sud  (bis)
je ne sé pas on nous allons

A garrotin , a garrotan , a la vero vero vero els 40 anys

Estem anant al Pirineu
diuen els esquiadors  (bis)
No hi aneu, si no hi ha neu

A garrotin , a garrotan , a la vero vero vero els 40 anys

Ara que ja hem esmorzat
ho veiem tot molt millor  (bis)
Que segueixi l’excursió

A garrotin , a garrotan , a la vero vero vero els 40 anys

Passem per davant de Montlluís, sense parar…, passem per davant de Vilafranca del Conflent sense parar… aquí les cares d’estranyesa es fan evidents… no… tornem enrere, parem a Vilafranca, la nostra no, l’altra, encara no plou, poblet bonic i mig mort… és  migdia… dinem un pícnic a la plaça de l’Església, passegem i tornem a l’autocar… les muralles estan tancades.

wpid-dsc_0436.jpg

I ara… Comi… on anirem.? a… Sant Miquel de Cuixà, on en Bernat,  ens il·lustra de manera exhaustiva sobre la construcció i importància del monestir, sempre és un plaer quan algú t’explica les coses amb entusiasme i amb català del nord.

Tornem a l’autocar i a les juguesques d’on dormirem… et voilà … Perpinyà!! en un MercurEEEE, deu minuts per descarregar i a baix, a fer un tour i a provar Muscats i Banyuls… Desfilem cap al restaurant, llampega, trona, cauen una, dues, tres i quatre gotes i de sobte, un diluvi, correm, hem de saltar per damunt d’un cotxet, suposem que algú ha agafat el què realment importava, la criatura, ens despistem, arribem. Una crêperie, ens espolsem l’aigua, seiem, de primer une galette, de segon amanida, de postres un crêpe… tot biològic, ecològic i fins i tot sans gluten (la comi ha fet una gran tasca de conscienciació)

wpid-img_20141202_225754.jpg

Ja no pararà de ploure fins diumenge al matí, a bots i barrals, ens diuen que a les 8 del matí hem de ser a dalt de l’autocar… les 8… dissabte… mon dieu…

Dissabte

Som obedients, a les 8 a l’autocar,  nets, esmorzats i ben equipats… a les 9 comencem a pujar cap a St. Martí del Canigó, plovent, plovent, plovent… un paisatge immens, groc, vermell, boira… arribem sota una tromba d’aigua, no tenim visita concertada fins a les 10, i es veu que la caritat cristiana no funciona amb la pluja, ens fan esperar, religiosament, sense lloc on aixoplugar-nos,  molls de peus i cames i amarats de suor per la pujada… els núvols baixos fan encara més poètic el paisatge, però tenim ganes d’entrar i escalfar-nos.

wpid-img-20141129-wa0029.jpg

A les 10 surt la germana Cecília, sembla sortida d’una pel·lícula, jove, rossa, ulls blaus, amb una espècie d’abric-manta, una monja fashion, que no ens deixa passar fins que els comptes estan saldats, continua plovent i nosaltres mullant-nos, finalment entrem, ens explica que a St. Martí hi ha tres branques, una de monges, una de monjos i una de laics… que conviuen en l’espiritualitat i la pregària… aixx diuen alguns, ens fa una explicació de tres quarts d’hora sobre els capitells, l’aire corrent al claustre és fred, nosaltres estem molls, ella parla molt lentament i amb un castellà justet, li hem d’acabar les frases i ens ho agraeix reiteradament, ens fa preguntes i ens dóna punts, sobretot als cantants que l’obsequien amb “Muntanyes del Canigó”, els laics que passen per darrere no poden evitar el somriure …

Estem glaçats… en fa passar a la cripta, quina bellesa… i s’hi està tan calentó, continua l’explicació, el concurs de punts i els càntics… finalment pugem a l’església on ens diuen que permanentment hi ha algun vetllant el cos de crist i no es pot parlar, sortim, no ens han ofert ni un te ni una tassa de brou…una llàstima, tant bé que ens hauria anat, i tant que ens ho mereixíem, continua plovent a bots i barrals, iniciem la baixada.

Xops, ens canviem a dalt de l’autocar… anem a les grutes de Caneletes,  intentem prendre alguna cosa calenta per recuperar-nos… i  a dinar. Dinem, nens i nenes separats, els temes de conversa es van animant, ens queda molt clar, perquè ho va dir un expert, que les abraçades perquè siguin efectives i per tant aportin tots els beneficis que diu aquí,  han de durar com a mínim sis segons, per comptar-los no es pot fer 1, 2, 3… sinó 101, 102, 103… cada dia aprenent… discutim sobre les abraçades i la seva durada i sobre moltes altres coses… el lloc és curiós sobretot per la decoració de parets i plats…

wpid-img_20141201_005637.jpg

És ben sabut que tothom té un talent o altre, hi ha persones que de ben menudes ja destaquen per els seus i que els exploten reiteradament, d’altres els van traient de l’armari amb el transcurs dels anys, i hi ha qui cada any treu un talent que no coneixíem,  aquest any la que ens va sorprendre fa un parell d’anys per la seva afició al micròfon, s’ha destapat com a cantant, i és que la confiança ja ho té això, una cantant fantàstica, una cançó d’amor tremenda… que atura la pluja. Esperem molt més repertori per l’any vinent.

I continuen les corrandes:

Hem arribat al monestir
I ningú ens volia obrir  (bis)
La mare que els va parir

A garrotin , a garrotan , a la vero vero vero els 40 anys

Una monja rossa hem vist
de Jesús enamorada  (bis)
Segur que va mal …

A garrotin , a garrotan , a la vero vero vero els 40 anys

Una cançó li hem cantat
I molt li ha agradat  (bis)
30 punts ens ha donat

A garrotin , a garrotan , a la vero vero vero els 40 anys

Aquest coi de monestir
Sant Martí de Canigó  (bis)
Ens hem mullat que déu n’hi dó

A garrotin , a garrotan , a la vero vero vero els 40 anys

Tots hem vist a Sant Galderich
El cabrón portava abric  (bis)
I de l’… n’era amic

A garrotin , a garrotan , a la vero vero vero els 40 anys

Hem estat al Conflent
A Sant Miquel de Cuixà (bis)
Vule vú cuixé avec mua

A garrotin , a garrotan , a la vero vero vero els 40 anys

… ets un trempat
Elles t’estan esperant  (bis)
Però tu mira endavant

A garrotin , a garrotan , a la vero vero vero els 40 anys

Tornem a Perpinyà i anem al Castell del rei de Mallorca, allà ens esperen entre merlet i merlet els que, per culpa d’un examen,  encara no s’havien pogut incorporar. Degut a les inundacions, el Castell tanca abans d’hora i no tenim guia… fem una visita autoguiada, curta i intensa, però suficient.

wpid-img-20141129-wa0095.jpg

Acabem la tarda Chez Olivier Bajard, mestre pastisser, provant torrons i  comprant xocolata…

Abans d’anar a sopar, els Folking cats (Paqui y sus cachorros) ens fan un súper concert,  toquen L’Irlandesa, Ball pla i Jan del riu, Zorzico, el Rengle i Sardana curta (Marieta cistellera), fins i tot ens en fan ballar algunes i tornem a quedar xops, aquesta vegada de suor… Aquest famós grup, format pels millors músics de la colla (n’hi ha més però el món de la faràndula no els hi acaba de fer el pes) inclou un flabiol, una guitarra, i un violí.

wpid-img_20141202_225446.jpg

I acabem amb el súper i esperat concert del nostre cantautor/guitarrista preferit… aquí la llista a l’spotify de les cançons que ens va tocar i cantar… ahhh hi havia coristes també! (a la llista hi ha altres cançons que han anat sortint durant el cap de setmana, no cal ni dir que és ampliable… les dels Folking cats no les he trobat …)

I a sopar, plovent encara, aquesta vegada cuina argentina-francesa… boníssim, sobretot l’ambient… dues hores i mitja de riure continuat, seguit, sense parar… anar treien tot allò que només es pot treure en situacions de distensió absoluta, com aquesta. Mandíbules desencaixades, panxes adolorides… al showman habitual s’hi sumen uns quants… tothom hi col·labora… sobretot a riure.

Al sortir del restaurant el diluvi ha fet estralls, els carrers són canals, els més valents se’n van de farra, els menys anem al MercurEEE a continuar els riures…

Diumenge

Ens donen una mica més de marge, però a ¼ de 10 dalt de l’autobús a punt de partida, anem cap a la costa, ho endevinem, continua plovent, a bots i barrals, ens dirigim a Port Vendres, però la carretera està tallada, ens fan recular fins a Perpinyà i agafar l’autopista fins a Cotlliure, allà el temporal també ha fet estralls però s’hi pot arribar bé, anem directes al cementiri, a saludar en Machado, hi ha un ambient de pel·lícula de zombies, algunes tombes estan enfonsades, però tornant a en Machado, la setmana anterior havia sigut el 75è aniversari de la seva mort, la tomba encara està guarnida de flors, sempre impressiona veure la data de la mort de la seva mare només tres dies després…  llegim “Caminante no hay camino” i per art de màgia para de ploure… podem, a la fi, fer una visita sense aigua!

wpid-img_20141202_232446.jpg

El mar brau ens hipnotitza i allà davant, els experts fan el primer i únic pilar del viatge…  continuem la visita pel poble, preciós, acolorit  i tranquil… cerveseta i autocar

wpid-img-20141130-wa0028.jpg

Dinem a La Junquera, i de baixada un nou diluvi, arribem a casa plovent a bots i barrals.. i acabem el viatge, amb abraçades de 2,3 o 6 segons a gust de cada ú…

Ja tenim Comisió nova
E…, J… i J….  (bis)
Haureu de currar un montón

A garrotin , a garrotan , a la vero vero vero els 40 anys

Tots 3 són molt eixerits
I simpàtics i trempats  (bis)
Per això són els escollits

A garrotin , a garrotan , a la vero vero vero els 40 anys

A Cotlliure avui hem anat
La mar estava arrissada  (bis)
I un pilar hem plantat

A garrotin , a garrotan , a la vero vero vero els 40 anys

A la tomba de Machado
L’… poema ha llegit  (bis)
I la Lluvia ha marchado

A garrotin , a garrotan , a la vero vero vero els 40 anys

Finalment per acabar
farem un de picantillu  (bis)
Avui tothom a …

A garrotin , a garrotan , a la vero vero vero els 40 anys

wpid-img-20141130-wa0022.jpg

Han tornat a ser tres dies d’amistat profunda, de sumar anècdotes per a futures trobades, de recordar-ne de tants i tants anys, tres dies de riure intens, de descobrir nous talents, de confirmar els que ja sabem, de gaudir de cada ú del grup, d’abraçades, de moltes abraçades, i de cançons, moltes cançons. Amb una súper comi que ho ha fet tot meravellosament bé, i un crack de xofer que ho ha fet tot molt més fàcil!

Au, gent, que us estimo molt!!!

Avís: la propietat intel·lectual de les corrandes i de les fotografies és dels seus autors…

Anuncis

2 thoughts on “QUARANTE ANS, EN ROUTE

  1. Ep, reconec alguns castellers de Vilafranca entre els integrants de la primera foto! M’agrada aquesta idea, els l’hauré d’explicar als meus amics amb descendència…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s