UN BRI DE LLUM – GIORDANO BRUNO

La mort i la destrucció era arreu. La guerra havia fet malbé edificis públics i privats, carrers, mobiliari urbà i sobretot havia trencat la convivència i l’ànima d’una ciutat fins fa pocs anys plena de vida, cultura i llibertat.

Tres anys d’intensos combats van deixar petjada a cada racó. I a totes les famílies. Morts, violacions, ferits…

I va desfer el cor de la gent. La por, la frustració i l’odi van ferir fins a tal punt la moral individual i col·lectiva, que no era possible reconèixer-la.

La mirada trista i freda d’En Pau, un nen de sis anys que va presenciar com assassinaven els seus pares, n’era l’expressió dramàtica.

Lluny quedava la vitalitat de la ciutat pocs anys enrere. L’efervescència creativa, l’entusiasme per viure i agradar i l’autoestima d’una ciutat culturalment vibrant. Cofois de pertànyer a un Món (la vella Europa) en el que la llibertat, la democràcia, la fraternitat i el lliure pensament prosperarien  inexcusablement.

I de cop les forces de la nit que precedeixen l’odi van enfosquir qualsevol bri de llum. La destrucció i la posterior repressió dels vencedors va esborrar fins i tot el record. Va ser aquesta, potser, la més dura i implacable extensió de l’horror. I el que va acabar de malmetre la aniquilada  moral i dignitat col·lectiva.

I la boira espessa de la por es va anar instal·lant a l’ànima d’aquella ciutat fallida. La fatiga ho amarava tot. I res feia preveure un retorn a una llibertat ja massa llunyana en el cor de la gent. Un anhel impossible. Un somni inabastable. La resignació arribà i amb ella anys de plom i de mediocre i indigne supervivència.
A la terrassa d’un bar tres nois xerren amb aire despreocupat de les darreres classes de la facultat. Els desespera el tedi que ho aclapara tot. El Pau dubte. Te por. Però finalment s’atreveix i els parla del seu tiet. Treballa a una fàbrica, els diu,  i juntament amb uns companys es reuneixen per parlar de canviar les coses, del que no els agrada, de política. Volen conèixer joves universitaris i preparar accions conjuntes.

Al Pau se l’hi il·lumina la cara mentre els parla. I de sobte amb orgull i convicció els explica el que va mantenir en secret durant tota la seva joventut. Que els seus pares no van morir d’un lamentable accident sinó assassinats pels mateixos botxins que ens governen. Els seus amics es van conjurar amb el Pau per veure al seu tiet i els seus amics.

En aquell precís instant un raig de sol va estendre’s per tota la ciutat. Ningú no ho va notar. Només el Pau, que va percebre de forma nítida que un nou temps començava per ell i pel seu País.
Giordano Bruno
Anuncis

One thought on “UN BRI DE LLUM – GIORDANO BRUNO

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s