QUÈ PILI… COM VAS?




– Què, Pili… com vas ?

– Vaig fent, que no és poc. Van sortint feientes, però res fixe.

– Bueeeenu, ja està bé, així et distreus, va bé sortir de casa…

– ¿¿??¿¿??

Sóc conscient que la “distracció”, no és un nou ofici i no m’omple la nevera i que malgrat tot, encara puc obrir-la i no veure teranyines, mentre buido el cap de núvols negres i els transformo en sucre filat.


Fer la compra setmanal és tot un acte d’ heroïcitat i reflexió i no és tasca gens fàcil, en els temps que corren.

Me n’adono, satisfeta, que quan col·loco els aliments bàsics i de dieta mediterrània, dins de la nevera, tinc un “parell d’ous” per seguir avançant i lluitant pels meus “terronets de sucre”. 
Que fa anys, no vaig tenir gaire “llet” davant d’una situació que em va paralitzar i gràcies a una molt bona ajuda, vaig tornar a veure la llum, la de la nevera i la del sol.
Que m’agradaria tenir “activa” la meva relació de vida laboral, deixant de ser com un” peix peixet” que de la canya, no arriba mai al cistellet i se m’escorre de pet, per l’aigüera.
Que estic posant tota “la carn a la graella” per veure el got ple, aquest cop, 50 % d’aire i 50% d’aigua, per fer una bona salseta. 
Que tot i que “la plata d’enciam queda ben amanida amb oli i sal”, a voltes m’han quedat ressecs, els petits projectes que amb gran il·lusió tenia previstos i els reescric a la llista de la compra per no defallir.
Que seguir el consell de la mama de “guardar una poma per a la set” no m’ha anat gens malament, per no haver d’anar a demanar almoina als serveis socials.
I que, si preparo unes llenties pels meus fills, que siguin sense reduccions, però amb molt de seny, per treure’ls- hi cert ferro a l’assumpte, ja que són prou conscients, que per postres, no hi ha sempre gelat i que hi haurà dies de dolç i dies de salat.

Pilar Martínez Rodriguez




Tafanejant pel fb, m’he trobat aquest escrit de la Pilar! La Pilar sovint ens obsequia amb escrits imaginatius plens de delicadesa, tendresa i quotidianeïtat, i avui m’he emocionat llegint aquest, el d’una dona lluitadora que no es rendeix mai, no m’he pogut estar de demanar-li si el podia publicar al blog, i m’ha dit que sí!!! Espero que s’animi i hi publiqui  sovint! . Gràcies Pili!!!

Anuncis

14 thoughts on “QUÈ PILI… COM VAS?

  1. El meu banquer no donava crèdit als seus ulls quan li he ensenyat l'escrit. S'ha quedat gairebé tan impressionat com jo! Un plaer llegir una bella història en paral·lel a la meva pròpia, personal i intransferible. I a la de tants d'altres!Anna, una bona selecció. Pilar, una bella creació.

  2. Profà, casualitats i causalitats de la vida jo sóc ex-banquera (vaig destinat 16 anys de la meva vida laboral a aquesta professió) i just quan vaig voler fer un "canvi radical" (em vaig preparar pel món dels infants, tinc el títol a la butxaca d'Educadora Infantil i les llars d'infants buides 😦 ) … Moltes gràcies per les teves paraules i molts ànims si et troves a la matèixa situació que jo. Mira, igual he treballat amb el teu banquer !!! :)Una abraçadota,pilar*

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s