I si…?

unnamed

Barcelona, any 2435.

Fa uns quatre-cents anys es va aconseguir per primera vegada que un home engendrés una criatura, actualment la majoria d’infants surten de ventres paterns, només queden petits reductes en els que s’han concentrat les dones que es resisteixen a acceptar l’evidència, els homes som mental i  físicament més  forts per tirar endavant els embarassos i la criança.

Les fortes dosis d’estrògens i progesterona a què foren sotmesos els primers homes incubadora (així els  varen anomenar) van modificar-los les connexions neuronals de manera que alhora que un nou ser creixia dins seu, en ells naixia el què abans es coneixia per “instint maternal”, ara anomenat “instint paternal”.

Paral·lelament a la incursió de l’home al miracle de la vida i en conseqüència a l’àmbit domèstic, la dona ha anat ocupant el terreny deixat per l’home en el món professional, polític, cultural i lúdic, algú ha de guanyar-se la vida, tirar el país endavant, fer créixer l’esperit i passar-s’ho bé.

Actualment la majoria d’homes no treballa, la feina de pares i de portar una casa, que val a dir que fan de manera excepcional, els impedeix, a la majoria, anar a treballar, encara que sigui a mitja jornada. Situació que s’ha agreujat des de que el Govern, format en un 80 % per dones (els homes porten les carteres de benestar familiar, igualtat  i ensenyament), va aplicar la política “1 home 1 nen”, que implica l’obligació de quedar-nos prenyats entre els 25 i els 30 anys, d’una sola criatura.

Grups d’homes hem començat a mobilitzar-nos davant el què cada vegada ens sembla més evident, s’apliquen polítiques que promouen la desigualtat de gènere, en tots els àmbits de la vida, a nivell laboral, les dones ja cobren més que els homes, les empresàries al·leguen que són més fiables, més empàtiques, menys bel·ligerants  i sobretot que sempre prioritzen la feina davant la família. No serveix per res que els comitès d’empresa els expliquin que algú ha de fer créixer la societat, que si aquests infants no creixen i s’eduquen no hi haurà futurs treballadors.

Però la preocupació màxima en aquests moments, és l’aplicació del programa “1 home 1 nen”, que implica l’obligació per una banda de ser pares, no permetent que aquesta sigui una decisió consensuada amb la nostra parella i en el moment vital que nosaltres decidim o fins i tot prohibint la possibilitat de decidir que no volem tenir fills. I per l’altra banda l’obligació  de fer-nos avortar si ens quedem embarassats per segona vegada. Malgrat formar part d’una societat de consciència oberta, és a dir, de respecte absolut cap a les creences de cadascú, el Govern, pretén incidir en la llibertat individual de cada home, en la nostra integritat moral i també en la física.

Evidentment les dones progressistes en donen tot el seu suport, en les assembles i trobades que organitzen (sempre en horari de màxima intensitat infantil, però això no els hi diem), hi ha un apartat, un punt, dedicat a les polítiques d’igualtat i  sempre les persones responsables d’aquestes reivindicacions són  homes. Tot i així,  hem de ser francs,  les tendències progressistes no són, ara per ara, les que reben més suport electoral, i les governants de dretes no tenen cap tipus de mania en defensar i aprovar lleis que no només ens perjudiquen com a gènere sinó que ens denigren com a éssers humans.

Afortunadament,  el moviment de defensa del gènere masculí (no confondre mai amb el masclisme tradicional),  ha començat a organitzar-se de forma seriosa, i sembla que els diferents grups que els darrers anys han anat sorgint arreu del territori, siguin ara capaços de posar-se d’acord i lluitar pel què de debò és important, la igualtat, la llibertat  i el respecte individual de cada ú, tant de la consciència com  del propi cos.

Estem segurs que el temps ens acabarà donant la raó.

Advertisements

4 thoughts on “I si…?

  1. És un futur força improbable, però és el vostre present, i també el vostre passat. Canviant quatre coses, descrius la humiliant situació que viu encara avui la dona, que anava millorant en els països desenvolupats, però que amb el govern de l’estat espanyol ha patit una frenada que ja li agradaria a Franco.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s