somni primer

img_20160625_200151.jpg

neguit que em vesteixes de lluentons i em fas una festa cada nit,
com un tap mucós m’aïlles del món
i em duus a un alfabet confús
que només ser resseguir.
el límit sóc jo i l’entenc
però no desperto
ni succiono:
dormo nua a la llum d’una lluna que no hi és,
vetllant per un reflex creixent
en un llac d’aigües plorades.

esperant l’hora

que cantarà

l’ocell

que duràs

entre les mans.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s