L’hora

Grafit de David Ribas*

Encara compto el temps,
batibull de metamodels
vitals on visc submergida.
Tinc un bocí lliure,
sense caducitat,
sense referents,
sense límits.
Aquella part que toca
la pell dels invisibles,
dels ancestres,
dels desertors,
dels finits abans
d’hora.
L’hora sóc jo.