La fin du film

image

Vam seure en aquell banc per on passo cada dia,
recordo l’escena com si fos d’un film de la nouvelle vague,
blanc i negre,
paraules incomprensibles,
una finestra,
els sanglots  d’un nadó després del plor calmat per la mare,
set a les mans,
ulls oceànics,
vertigen.
Intangible banc de records.
El guió deia que era el final
-ens el saltàrem el guió
fins que anàrem al London
on el rellotge marcava l’hora exacta-
un altre crit que no vaig entendre.
Una caixa metàl·lica recull la (teva) pols sota el (meu) llit,
la intangibilitat (no sempre) es fa viva. 
A la fotografia somrius sempre.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s