Dèdal

image

Estripo el tel de flors estampades,
encenent records d’obaga.

Cossos que retornen caducant onades,
embolicant fils,  memòria  soterrada.

Duc la boca plena de petxines i cargols trencats,
plomes d’ala desfeta amaguen el forat.

Palpo de puntetes els entrellats pintats
a les finestres d’aquests murs tant alts.

Albiro la sortida i un pont a l’horitzó,
veus de sirena,  la nostra cançó.

Llàgrimes d’enyor sobre un mar de glaç.
perfilen la porta que creuaràs.

Duus somriures a  les mans  i estels als ulls,
tens un altre nom de polaritat diversa.

Nedes sense peus en una mar desfeta,
des de l’escullera ploro els teus  comiats.

Ressegueixo el cercle,
desfaig misteris,
sou un, només
sou un.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s