ALES

Li van rebrotar,
els hi va costar temps perquè les havia tallat ella mateixa.
Un pessigolleig a l’esquena,
un dolor lleuger,
saltar la barrera de la pell.

Normalment les duu plegades.

Va convertir la presó,
modelada amb les seves pròpies mans,
en un univers sencer.

Recuperant  la il·lusió,
únic combustible que l’alimenta,
s’esperen pacients,
amb tota aquella paciència que li manca a ella.

És possible que un dia voli tan alt que quan caigui no en quedi res,
tan sols el record de les hores converses,
de moment es conforma amb un vol baix,
des del que contemplar els somriures.

Escampar la vida a vegades també cou.
No les podrà replegar  mai més del tot, no.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s